La definició convencional de “notícia” és la que es refereix a una informació que fins el moment que es difon no és coneguda públicament. Altres definicions, una mica menys convencionals i força més frívoles, diuen que una notícia és allò que algú vol que no se sàpiga o, simplement, allò que els periodistes decideixen que és notícia.
Bé, desmuntem una mica aquests tòpics: les portades de la majoria de diaris de dimarts, 28 de març, publicaven com a principal foto de portada una imatge dels atemptats terroristes al Pakistan. En molt casos, com per exemple La Vanguardia, International New York Times i The Guardian, fent servir la mateixa imatge d’agència. Sembla difícil pensar que tots els periodistes responsables d’editar la portada respectiva des de llocs tan diferents s’haguessin posat d’acord en decidir que aquesta era la gran notícia del dia. Es tractava doncs d’una informació que algú no volia que se sabés? No exactament. Les víctimes volen que el món conegui la tragèdia que pateixen, si més no perquè algú, si encara li queda una mica de vergonya, se li posi la cara vermella com un tomàquet. I els botxins, evidentment desitgen la màxima difusió de les seves accions criminals. Això multiplica exponencialment l’efecte terrorífic que busquen. Queda descartada, per tant, la teoria de l’ocultisme informatiu.
Què deu ser doncs això de les notícies? Allò de que són més rellevants quatre morts a París que quaranta a l’Àfrica? Doncs probablement sí, però no pas per motivacions purament racistes, que també, sinó perquè la notícia, per ser-ho, ha de ser geogràficament propera i, sobretot, capaç d’afectar la nostra vida quotidiana. O, dit en altres paraules, capaç d’influir en el nostre entorn. L’atemptat del Pakistan va ser comés contra cristians paquistanesos. Els crims de DAESH (no els hi feu el favor de dir-lis ISIS, són una banda criminal, no un estat) ens afecten perquè llencen encara més refugiats desvalguts contra els filferros punxeguts de les nostres consciències.
Vet aquí perquè tot això és notícia.
Una mala notícia que ja dura massa, no cal dir-ho.