Hi ha un advocat molt conegut que es diu Javier Cremades. És fundador del despatx Cremades&Calvo Sotelo, doctor en dret per la Universitat de Rosenberg, professor de la de Stanford i professor invitat de la Carlos III de Madrid. Es seu bufet és present a onze ciutats de cinc països. Assessora països acabats d’incorporar a la Unió Europea, està especialitzat en noves tecnologies, impulsa el projecte empresarial Club Málaga Valley e-27, i és secretari general de la Fundación Madrid Vivo, que coordina “la colaboración de la sociedad civil española con la acción social de la Archidiócesis de Madrid”. Va ser un dels principals promotors de la “Jornada Mundial de la Juventud”. I, a més a més, escriu articles a El Mundo.
Espectacular!
El darrer article és del 10 de febrer i es titula “Jaque al Derecho de Defensa”, publicat a El Mundo.
La seva tesi, bàsicament, diu que els lletrats i els seus clients només poden ser espiats pels jutges en cas de delictes de terrorisme. I, esclar, una conxorxa entre advocats i presumptes delinqüents per amagar proves o salvar diners públics adquirits de manera fraudulenta, no és terrorisme. És, simplement, una xoriçada, se suposa que emparada pel dret de defensa.
Cosa que ens invita a fer-nos unes quantes preguntes:
1 Els advocats tenen l’obligació legal de defensar els seus clients. Però, també estan obligats a destruir proves?
2 Han d’ajudar els advocats els seus clients a conservar els diners presumptament adquirits de manera il·legal?
3 Si ho fan, no estaríem davant d’un cas de col·laboració, necessària per a la comissió d’un delicte?
4 D’això, se’n pot dir dret de defensa?
5 Qui es burla més de la justícia, el jutge que escolta converses privades o els advocats que s’emparen en el dret de defensa per salvar patrimonis suposadament adquirits de manera il·legal?
6 Quin parer hauria d’haver estat millor considerat pels magistrats del Tribunal Suprem, el dels advocats que defensen interessos privats o el del fiscal que defensa l’interès comú?
7 De què està parlant l’amic Cremades, en realitat: del dret de defensa o del jutge Garzón?
Són preguntes que tot sovint em vénen al cap, en aquestes nits de lluna plena. I, que de mica en mica, sembla que se’m van aclarint. És qüestió de paciència.
Deixa un comentari