M’he pres uns dies per agafar perspectiva i poder analitzar tranquil•lament la informació econòmica de la darrera Assemblea de Compromissaris del Futbol Club Barcelona –cosa gens fàcil de fer, tot sigui dit- per poder destriar bé “el màrqueting dels números” dels números reals del Club.
Per fer-ho, he observat el paràmetre més rellevant i senzill de tots: la capacitat de generar ingressos ordinaris, que són els que ens poden permetre pagar el salari dels millors jugadors del món, a mig i llarg termini. La sorpresa ha estat gran quan he descobert que portem 3 exercicis sense créixer, concretament des de la temporada 2011/2012.
Aquest “creixement zero” és una novetat absoluta i un senyal d’alarma de que la maquinària de creixement econòmic del Club s’ha aturat des de fa temps, i el pitjor és que ningú ens ho ha explicat.
La Junta Directiva podrà dir que també s’han de comptar les vendes de jugadors com a ingressos ordinaris, però ningú que conegui una mica el futbol i els grans clubs hi podrà estar d’acord. Cada cop que vens un gran jugador es molt probable que hagis de pagar més per fitxar el seu substitut, i si deixes de guanyar títols, els jugadors es devaluen i resulta més difícil fer bones vendes i apareixen les pèrdues. Cap club que aspiri a estar entre els millors pot basar la seva economia en la venda de jugadors.
En el quadre adjunt es pot veure com els ingressos ordinaris varen créixer de manera gairebé exponencial en la darrera dècada, gràcies a un esforç comercial fet amb intel•ligència estratègica i molta feina. Però, increïblement, el creixement s’ha aturat des de fa tres temporades tot i tenir l’oportunitat de comercialitzar el millor equip i el millor jugador del món. Es fa difícil de creure.
Ingressos ordinaris FC Barcelona sense vendes de jugadors, 2002-2015 (milions d’Euros)
Ingressos Ordinaris estimats com els ingressos totals menys els ingressos per traspassos de jugadors. Font: elaboració pròpia a partir d’informacions d’Assemblees de Socis Compromissaris i Memòries Anuals en el lloc web del FC Barcelona.
Aquests números i altres consideracions en l’àmbit econòmic em generen diversos tipus d’inquietuds i reflexions:
En primer lloc aquest el “creixement zero” sostingut genera certa desconfiança en la Junta i l’equip executiu actuals per la incapacitat de fer créixer el Club des de la temporada 11/12 tal com es mereixia havent gaudit del millor equip del món, del millor jugador sense cap dubte (Messi) i altres jugadors entre el top 5 mundial. Crec que és un problema de manca de lideratge de la Junta i falta de talent en la gestió.
En segon lloc, la percepció que la Junta s’ha mirat massa el melic i s’ha instal•lat en l’autocomplaença de saber-se en el número 2 del top 10 econòmic dels Clubs amb més ingressos dels darrers anys, i això s’acabarà ben aviat. El Manchester United ja factura 550 milions. El Reial Madrid ja en va ingressar 550 la temporada passada (70 més que el Barça!) i sembla que n’ingressarà altres 25 milions més per l’acord del nom del seu nou estadi. I el Bayern de Munich ja ha assolit també els 530 milions la passada temporada i continua creixent, i altres Clubs de la Premier League (City, Chelsea, Arsenal…) ja estan en els 450 milions i continuaran creixent gràcies al nou contracte de televisió i al mercat global de patrocinis. Estem perdent pistonada clarament.
Rànquing ingressos ordinaris Clubs punters, 2013-2014 (Milions d’Euros)
Font: elaboració propia a partir de Memòries Anuals dels Clubs i informacions publicades en premsa internacional
La tercera inquietud és el nivell de despesa que tenim, totalment disparat. Per la temporada que ve s’han pressupostat 509,6 milions de Euros en despeses, on els salaris de jugadors més les amortitzacions seran com a mínim 364,2m, un 71% respecte els ingressos ordinaris previstos per la mateixa temporada 14/15. Això significa estar per sobre del “límit de seguretat” del 70%. Aquest nivell de despesa només és tolerable quan es té un equip guanyador contrastat, el millor equip, i quan l’ expectativa de guanyar títols és molt alta.
L’estiu passat es va fer una inversió enorme en jugadors, 157 milions, la més gran de la història, però els dubtes sobre l’encert amb alguns jugadors i sobretot sobre la construcció d’un equip equilibrat i amb garanties d’èxit també son grans actualment. Confiem en que l’entrenador ens torni a construir un “equipàs”, com els que varen construir en el seu moment Frank Rijkaard i Pep Guardiola partint igualment de situacions esportives difícils. En cas contrari, una despesa disparada, amanida amb inversions galàctiques, amb un equip amb dubtes sobre la seva garantia d’èxit, i “creixement zero” sembla un còctel explosiu i perillós.
Deixa un comentari