Els darrers dies abans de les eleccions són els més potents, ja que els partits polítics ens bombardegen directament i indirectament amb missatges. El carrer és el lloc on aquests ens passen més desapercebuts, però, encara que no ens n’adonem, rebem nombrosos imputs mentre caminem. És per això que farem un anàlisi en profunditat dels cartells electorals que estan omplint la via pública durant part d’aquest mes de desembre.
Primerament, el cartell de Junts per Catalunya és un dels més comentats. El claim que l’acompanya és el de “Puigdemont, el nostre president”. Aquest missatge podria apel·lar a l’orgull dels votants del Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCAT) i ser un clar follow up de l’espot de campanya. Recordem-lo:
Veu en off:
No parlis. No cantis. No et defensis. No imprimeixis. No piulis. No baixis al carrer. No pengis coses al balcó. No piquis cassoles. No vagis de groc. No era un referèndum. No serà un país millor. No diguis president Puigdemont.
Puigdemont:
Parla. Defensa’t. Imprimeix. Piula. Baixa al carrer. Penja coses al balcó. Pica cassoles. Vés de groc. Va ser un referèndum i farem un país millor.
Veu en off:
Puigdemont, el nostre president.
En negreta estan els missatges claus del copy, que vol apel·lar a una presumpta repressió de la llibertat d’expressió per part de l’Estat Espanyol, sobretot remarcant que Junts per Catalunya segueix considerant Puigdemont com a president legítim de la Generalitat, encara que el Govern Central l’hagi destituït gràcies a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. L’espot ens diu que davant la prohibició, cal rebel·lió i resistència ciutadana.
Respecte a la gràfica que presenten com a cartell, primer de tot comentar l’ús de les majúscules com a un acte atrevit. Els dissenyadors gràfics sempre recomanen no emprar-les perquè el receptor pot rebre un missatge equivocat com d’imposició i més si s’utilitza una Sans Serif (lletra de pal). I aquest tipus de lletra és el que predomina en aquestes eleccions. En aquest cas, rebaixen el to que aporta la tipografia recta i de pal amb la cursiva, que aquesta té una segona finalitat que és aportar direcció al cartell formant una clara diagonal amb la mirada de l’actor principal:
Els colors càlids sempre diuen que transmeten proximitat i bones sintonies. Precisament ara que Puigdemont està a Brussel·les l’elecció dels colors ataronjats pot ser exactament per això, per fer sentir que no està tan lluny dels seus votants i a més coincidint amb els colors de la senyera.
Ferran Lalueza, professor de la UOC i expert en comunicació, ha criticat en el seu perfil de LinkedIn el cartell de Puigdemont, tal com ho va fer amb el cartell d’Artur Mas 5 anys enrere. El que comenta aquest expert és que el fet de mirar cap a la esquerra sembla que el candidat miri cap al passat, quan el que hauria de fer és mirar cap endavant, cap a les possibilitats futures….
@Spindoctorscat, en canvi, considera que la foto és l’encertada perquè és del primer cop que parlava des de Bèlgica i “fa mantenir viu el missatge de president e l’exili”. També fa referència a la col·locació de la tipografia, ja que considera que transmet remuntada.
Segons el que comenta Lalueza, sí que seria un encert tal com s’ha dissenyat el cartell electoral d’ERC, on Junqueras apareix mirant cap a la dreta del receptor. Tot i que hi ha altres opinions com la de spindoctors.cat, que considera que és un error perquè el que tocaria ara és mirar al receptor.
L’estratègia d’ERC ha sigut utilitzar un missatge clar que tingui concordança i seguiment amb els esdeveniments passats. En el seu claim fan èmfasi als resultats del passat referèndum unilateral de l’1-O, ja que consideren que “la democràcia sempre guanya”. D’altra, és una crida a tothom per anar a votar i recordar amb un to optimista que guanyaran les eleccions.
El fet de posar a Junqueras com a principal protagonista de la fotografia és per no fer oblidar que el candidat està a la presó, però que tot i així la democràcia serà la guanyadora de tot aquest procés. Per tant, és amb un aire inspirador.
Es veu clara concordança amb l’espot de campanya, que fa referència a fets històrics i inclouen l’1 d’octubre com un d’ells concloent amb la idea que la democràcia sempre guanya.
Inés Arrimadas, líder de Ciutadans, es presenta en un cartell molt potent. És una fotografia seva mirant als seus receptors amb un somriure de satisfacció, perquè “ara sí votarem”, tal com diu el seu claim. Que aquest també fa referència a l’1 d’octubre, afirmant que aquell dia no es va votar en unes condicions democràtiques, segons el parer de Ciutadans.
A la seva mirada, l’acompanya una tipografia Sans Serif, condensada i en majúscula, tal i com hem vist amb altres cartells. El que fa aquesta tipografia és emfatitzar el missatge encara més. I ho reforça el color taronja que a més de ser un color ple de vida, com la mirada de la candidata, atorga modernitat. Cal dir, de totes maneres, que el cartell té una falta d’ortografia, ja que falta una coma (,) entre “Ara sí” i “Votarem”.
L’actitud d’Arrimadas és de seguretat i es veu en la manera en què agafa el cor de les tres banderes. Aquesta imatge de seguretat ve reforçada pel paper que ella mateixa ha construït amb el pas del temps. Representa el women empowerment de la política catalana, ja que és clarament una líder en tots els sentits en el seu partit i que, a més, aspira a la presidència i que ha conseguit establir un discurs propi més enllà del d’Albert Rivera, el líder de Ciutadans, que en aquesta campanya li ha cedit tot el protagonisme.
El women empowerment també s’observa en l’espot de campanya, ja que parlen moltes persones i finalment un noi jove dóna pas a Arrimadas per finalitzar el vídeo amb les paraules “Ara sí, una mujer valiente”.
Els cartells de PSC i del PP poden anar agafats de la mà per la coincidència en la utilització dels colors dels partits i del missatge que ambdós contenen la paraula “solució”.
El PSC dóna a entendre que les solucions les té Miquel Iceta i per això és una bona opció per votar. Tot i que utilitzen una Sans Serif, sembla que li han donat un to arrodonit a les lletres per no mostrar tanta contundència, encara que acaben amb un signe d’admiració.
La gamma cromàtica que s’ha utilitzat és la del partit amb predominança dels vermells i amb una senyera al fons de la fotografia. Mirada clara i directa amb un mig somriure esperançador.
En el cas del cartell de Xavier García Albiol, utilitzen una fotografia seva somrient d’imprevist mirant cap a l’esquerra del receptor i amb un degradat suau del color blau del partit. Al rerefons es poden intuir banderes espanyoles que reforcen el claim “España és la solució”. Aquest missatge està clarament en dos idiomes, ja que utilitzen la “ñ” castellana i la resta és en català. Cal destacar que també hi ha una diferència gràfica entre els dos idiomes: s’utilitzen tipografies diferents. Quan anomenen “España”, utilitzen una Serif que atorga majestuositat i acaben amb una Sans Serif. I finalment també acaben amb un signe per donar contundència, en aquest cas amb un punt.
Cal destacar que Lalueza ha fet una crítica darrerament i és que considera que podria ser un cartell amb molta més força només si es milloressin dos elements: l’americana i la mobilitat. Veieu el següent post:
El cartell de Catalunya en Comú – Podem és molt similar al de Junts per Catalunya o al revés. Utilitzen una fotografia de Xavier Domènech, el candidat, somrient i amb un degradat on predomina els tons liles que són els colors d’un dels dos partits de la coalició, Podem. En quant a la tipografia, és Sans Serif, majúscula i en cursiva ascendent. Així doncs, també juguen amb les diagonals del cartell.
Un cop analitzat aquest cartell, ens podem adonar de la similitud amb el de Junts per Catalunya. Ambdós utilitzen l’ús de les diagonals en les tipografies i ho reforcen amb les figures geomètriques a les cantonades. En el cas dels comuns, el cartell és una evolució de les passades eleccions, i sembla ser que el de la llista de Carles Puigdemont ha adoptat les mateixes característiques: degradats de fons i a les fotografies i l’ús de la “galàxia” per col·locar tots els personatges polítics. El darrer 28 de novembre Podem va denunciar aquest possible plagi en el seu perfil de Twitter. A continuació està el tweet i la infografia que van fer per comparar els cartells.
Respecte al claim que utilitzen “Tenim molt en comú”, tot i ser contundent, convida a la reflexió. Qui té molt en comú: els catalans o els catalans amb la resta d’Espanya? Encara que es presenten com un partit que no dóna suport ni a l’article 155 ni a la via unilateral independentista (ells defensen un referèndum pactat amb l’Estat), el missatge no queda del tot clar en el cartell, on no es defineix la seva proposta per a Catalunya. I això mateix passa en l’espot de campanya, on es veuen dos col·lectius socials no gaire definits que s’apropen per solucionar qüestions que els preocupen i tenen en comú fins que acaben barrejant-se i interactuant entre ells.
Finalment, el cartell de la CUP segueix amb coherència totes les seves idees fins ara. És un cartell que no està personificat perquè no hi ha un protagonista dins del partit. Utilitzen només 3 colors: groc, negre i vermell.
L’eslògan fa referència al 155 de manera explícita, ja que diu “Ens sobren 155 raons. 21D dempeus!”. Acompanyat dels ideals principals del seu programa electoral: drets socials, república i assemblea constituent. Es poden observar dues tipografies diferents: la negra, que és més condensada i arrodonida, i la vermella, que sembla pintada a mà.
Abans d’acabar m’agradaria compartir també un tuit d’@oriolroigc, on crea una petita infografia amb totes les imatges de portada de Facebook dels candidats i posa els colors predominants en cada una d’elles. També ajuda per veure com han evolucionat cap a la modernitat la majoria d’ells, amb l’ús dels degradats.
Una de les conclusions que es poden extraure després d’un anàlisi en profunditat dels cartells és que la majoria d’ells (excepte el de la CUP) presenten una campanya presidencial on el candidat aspira a ser el futur president o presidenta de la Generalitat de Catalunya. A més, cal destacar que tenen un tret en comú: presenten els missatges de manera contundent i clara.
Leave a Comment