Era una trobada del Grup Portada de periodistes catalans. Convidàvem nosaltres. El sopar ja estava a les acaballes. Els meus companys li havien fet unes quantes preguntes, més o menys intencionades, però sempre precedides de l’inevitable “Don Manuel”, però jo vaig decidir evitar aquell tractament que em resultava -i encara em resulta- estrany, i liLlegir més