Nicholas Negroponte, el profeta de la comunicació que de tant en tant l’encerta, va dir que una de les principals tasques que hauran de fer els periodistes en aquest futur que ja ens envolta consisteix en validar i ordenar i l’immens volum d’informació disponible. Re de nou. De fet, aquesta és la tasca històrica del periodisme. El problema, justament, és el volum. Ara la informació disponible creix exponencialment a cada segon que passa i és evident que cal protegir-se’n, posant-hi filtres.

Fa poc parlàvem de la relació que hi ha entre la bona comunicació i la felicitat, aquest “gran mot”, tan abstracte i difícil de definir. No se sap ben bé del cert, però el que és segur és que la bona informació ajuda a prendre decisions que poden fer més fàcil, digna i confortable la nostra vida. Això sí, perquè aquest efecte es produeix cal que la informació sigui certa (verificada), oportuna (rebuda a temps), completa (que no n’amagui angles rellevants) i fiable (que en coneguem la font i que ens provoqui confiança).

El problema, però, continua sent la tria, perquè per molts algoritmes i molta intel·ligència artificial que posem sobre la taula, sempre caldran dues coses perquè ens arribi nítidament: un emissor capaç de connectar amb l’audiència i una mà de mestre que la passi pel cedaç.

Amb altres paraules, l’analista digital Brian Solis explicava la setmana passada en una webinar de DIRCOM Cat, que actualment el 84% dels clients creu que l’experiència personal és tan important com la qualitat o utilitat del producte o servei comunicat (que ja es dóna per sabuda) i que una campanya de comunicació que no sigui capaç de crear empatia, identificació de valors i de propòsits, seguretat i confiança, és una campanya inútil.

Per això convé que el missatge parteixi d’un emissor emocionalment proper amb qui el destinatari s’hi pugui identificar. Un líder exemplar d’aquells que l’altre dia invocava el professor Oriol Amat en un dels nostres darrers Intermèdia Online. Algú de qui, arribat el cas, puguéssim ser-ne amics. 

Una cosa semblant passa a l’hora de triar els mitjans que ens informen. Normalment, els escollim com a fonts d’informació per afinitat, confiança, identificació i confort. Igual que ho fem amb els amics. Al capdavall, val més tenir-ne pocs i bons que molts i dolents. 

Visca l’amistat i que passeu un bon mes d’octubre!