Pot definir el rol que pot exercir el nostre país, a través del ICFO, en el que es ve a dir ‘recerca de frontera’?

En països avançats com el nostre, la recerca només produeix retorn local si té nivell internacional. El terreny de joc per a una societat com la nostra és el món o, com a mínim, la Unió Europea. A diferència del que ocorre amb activitats molt importants i necessàries que es basen en productes de proximitat, les empreses tecnològiques operen en entorns globals. Si per desgràcia necessitem un tractament de quimioteràpia voldrem que ens proporcionin el millor que existeixi, encara que no estigui fabricat a la nostra ciutat. La qüestió és que, quan un país es dota de recerca de frontera, és perquè alguns de tals tractaments es fabriquin, o almenys es dissenyin, a prop.

Quines són les aplicacions actuals de la disciplina? I el seu impacte econòmic?

La Comissió Europea va estimar que les tecnologies fotòniques sustenten més del 10% de l’economia de la Unió. Això es deu al fet que la fotònica, com l’electrònica, són el que es denomina tecnologies habilitadores. Per citar exemples quotidians, Internet no existiria com a infraestructura d’ús universal de ciutadans i entitats sense la fotònica que fa possible la xarxa que transporta la gairebé totalitat de les comunicacions de llarga distància; tampoc els telèfons mòbils serien per a res el que són, ni el que permeten, sense la seva pantalla; ni es podria aprofitar l’energia fotovoltaica sense sistemes per a captar fotons solars; ni els hospitals tindrien moltes de les eines d’imatge i diagnòstic de les quals disposen; i un llarg etcètera. Amb freqüència, la fotònica “està dins de la caixa” i la seva presència no és òbvia, però sense ella la nostra societat seria radicalment diferent a l’actual.

Quina consideració mereix l’especialitat per part de la Unió Europea?

La fotònica i les seves àrees d’aplicació principals –això és, Medicina i Salut, Energia Solar i Tecnologies de la Informació– són absolutament prioritàries per a la UE. En llenguatge de la Comissió, “Health, Digital and Green” són tres de les àrees prioritàries per a ús dels fons NextGen. De fet, la majoria de projectes de recerca que executem en el nostre centre formen part de programes estratègics de la Comissió.

La capacitat científica i l’existència d’entorns socials i industrials robustos són vasos comunicants? Com veu Catalunya des d’aquesta òptica?

Alhora, amb immens potencial i amb capacitat de millora. Durant els pròxims anys i dècades assistirem a la transformació de sectors industrials i econòmics enters, per exemple, en l’adopció d’indústries, processos, serveis, productes i energies descarbonizadas. No hi ha cap obstacle no solucionable que ens impedeixi tenir un paper protagonista en tal transformació, per a benefici de la humanitat en general i de la nostra societat en particular.

Ciència i filantropia van de la mà sovint. El suport públic a la ciència és i serà, en l’intrínsec, sempre insuficient?

Als països avançats, el suport a la recerca es fonamenta en recursos públics, governamentals. El motiu és que la recerca és un bé comú, que beneficia a la societat en el seu conjunt. La filantropia és un acte voluntari, de persones o entitats que decideixen donar els seus recursos privats a causes concretes que volen secundar. És un acte de gran generositat que cal aplaudir. Per al nostre institut, el suport de les Fundacions Privades Cellex, Mir-Puig, Caixa, AXA, Catalunya-La Pedrera, Gordon and Betty Moore, i Ribas-Araquistain, entre altres, ha estat capital.

Com balancejar la retenció del talent i la captació de matèria grisa forana? Quin model regeix en el ICFO?

En gran manera, la recerca d’impacte és una activitat totalment internacionalitzada que als països avançats executa personal de moltes nacionalitats. El ICFO no és una excepció. En paral·lel, tenim programes, centrats en joves, restringits a persones de l’entorn. Es beneficien d’ells, amb gran aprofitament, moltes persones.