Una de les eines habituals a la redacció d’InterMèdia és l’Optimot, consultes lingüístiques, el diccionari de català en línia que ofereixen conjuntament i de manera gratuïta la Direcció General de Política Lingüística, l’Institut d’Estudis Catalans i el Centre de Terminologia TERMCAT. Els companys coincidim a equiparar-lo amb aquelles miraculoses navalles suïsses multifuncionals que tantes vegades ens permeten sortir-nos-en d’enutjosos entrebancs. I, perdoneu-me la gosadia, però no ens falta raó. Perquè, de fet, per mitjà de l’Optimot es poden consultar a l’uníson la majoria de fonts solvents de què disposa la llengua catalana a l’hora de resoldre un dubte, com ara el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, els de català-castellà i castellà-català de l’Enciclopèdia Catalana, els verbs catalans de la Gramàtica de la llengua catalana (en una edició que no té res a envejar a la d’en Joan Baptista Xuriguera), els diccionaris terminològics TERMCAT que recullen lèxic especialitzat en diferents àmbits del coneixement, els nomenclàtors toponímics de Catalunya, la col·lecció “Criteris lingüístics” –que no és sinó un compendi de monografies sobre aspectes convencionals de la llengua i sobre qüestions d’estil–, etc.
Crec que la virtut principal de l’Optimot rau en la versatilitat d’un cercador eminentment intuïtiu que acostuma a encertar amb la demanda de l’usuari. A més, quan la consulta bàsica resulta infructuosa, no cal patir gaire: sempre es pot recórrer a una de més avançada. Fins i tot, en el cas improbable que s’arribi a l’extrem de no resoldre el dubte torturador, ofereix un servei d’atenció personalitzada que amb admirable eficàcia posarà fi al neguit.
Ara que, des del passat mes de març, també és possible consultar lliurement en línia el DIEC2, el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, que la combinació d’ambdós suports no deixa pràcticament cap escletxa al descobert. Dic “pràcticament” perquè si haig de posar un però a tot plegat és la manca d’un diccionari de sinònims i antònims que pugui fer ombra al clàssic del lexicògraf Santiago Pey. Tanmateix, com que d’un gran mal en surt un gran bé, sempre és agradable comptar amb una eina en paper sobre la taula de treball per acabar de reblar el clau.
Leave a Comment