Representants de patronals, sindicats i col·legis professionals, juntament amb membres procedents de la magistratura i de les administracions públiques, han coincidit a assenyalar que la “indefinició normativa” de la figura del reestructurador suposa una “deficiència” del projecte de reforma de la llei concursal, una iniciativa legislativa que en l’actualitat viu la seva fase de tramitació parlamentària i que suposarà, en el moment de la seva aprovació, la transposició espanyola de la Directiva europea sobre reestructuració i insolvència.
En el marc de la jornada de debat “La reestructuració empresarial des de la perspectiva dels diversos agents”, organitzada pel Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya (CCJCC), Antoni Gómez, president de l’entitat, ha defensat que “la preservació de bona part del teixit industrial del país dependrà, en gran mesura, de l’adequada regulació de la figura del reestructurador”. En la seva opinió, és un “imperatiu” que aquest expert en reestructuracions -que entre altres qüestions establertes en el projecte de llei, haurà d’opinar sobre el pla de reestructuració i, en conseqüència, considerar si el valor en continuïtat és superior al valor de liquidació de l’empresa, així com facilitar el bon desenvolupament de la negociació entre les parts- exerceixi les seves responsabilitats “des de la independència de criteri respecte a eventuals pressions de l’entorn” i amb una “base formativa adequada”.
Gómez també ha afirmat que “es requereix una legislació que veritablement permeti una segona oportunitat a les empreses”. La xifra de concursos de creditors es va incrementar un 34% en el conjunt d’Espanya l’any 2021, fins a les 5.862 empreses, això és, un 30% per damunt dels nivells prepandèmia.
Petició compartida al legislador: “la millor llei concursal possible”
Els ponents en la jornada del CCJCC han coincidit en el seu desig que “el legislador creï la millor llei concursal possible a fi i efecte de contribuir al manteniment de les empreses”. D’igual manera, hi ha hagut un consens general a valorar la nova figura del reestructurador. Marga Novella (economista del Gabinet Tècnic Jurídic de CCOO) ha assenyalat que està “molt poc delimitada” en el redactat de reforma de la llei concursal i Francisco López (advocat de Serveis Jurídics del sector bancari) ha reblat que “l’expert no sembla molt definit: no serà administrador concursal, tampoc específicament mediador concursal i ni l’expert independent de l’antiga llei concursal”. Ángel Hermosilla (director de l’Àrea d’Economia i Empresa de Pimec) ha expressat que el projecte de llei no defineix “ni perfil ni acreditació” i ha afegit que “cal garantir uns mínims”.
En la mateixa línia s’ha manifestat Eduardo Molina (president del RAJ del Instituto de Censores Jurados de Cuentas de España), qui ha reconegut que “des del sector auditor trobem a faltar una certa regulació de la figura, sobretot pensant en la confiança que ha de proporcionar tant al mercat com també a totes les parts que intervenen en el procés de reestructuració”. Raúl García (magistrat del jutjat mercantil nº 7 de Barcelona) ha posat èmfasi en el “canvi de paradigma” que comporta la reforma, amb “noves regles i noves exigències a què es veu sotmesa la figura del reestructurador”, al temps que ha reclamat l’establiment de “paràmetres objectius” que, en el context dels nous processos de reestructuració, “minimitzin” la possibilitat d’accidents concursals.
Des de Foment del Treball, Salvador Guillermo, secretari general adjunt i director d’Economia de la patronal, ha advertit que “en massa ocasions el concurs s’activa quan la situació de l’empresa ja és crítica”, davant el que ha raonat, valent-se d’un símil mèdic, que la “rellevància del reestructurador” vindrà donada sobretot “si intervé abans de la cirurgia”. En aquest punt, Jordi Carbonell (sotsdirector d’Inversió Industrial de la Generalitat de Catalunya), ha subratllat que la nova figura contemplada en el projecte de reforma de la llei concursal hauria de ser normativa “en la causalitat” per delimitar de manera precisa “sota quines circumstàncies es requereix la seva intervenció”.
Manca d’homologació i acreditació: la formació com a clau
Un altre element que ha recollit la pràctica unanimitat entre els intervinents amb Joan Rojas (Comissió de reestructuració i concursal del CCJCC) en el rol de moderador ha estat el “paper clau” de la “formació específica” i la necessària “homologació i acreditació” dels coneixements adquirits en tal context pel reestructurador si es vol garantir la seva “utilitat, eficàcia i eficiència”.
Referent a això, si Pau Ballvé (president de la Comissió concursal de l’ICAB) ha reclamat que “la formació han de donar-la els col·legis professionals”, Eduardo Molina ha ressaltat que “els col·legis professionals han de començar a tirar del carro” en aquest àmbit, per afegir a continuació que seria convenient algun tipus de “supervisió i avaluació” per evitar que “la llibertat del mercat vagi en detriment de la confiança que ha de procurar aquesta figura”. Antoni Gómez ha anunciat que el CCJCC, conjuntament amb el ICJCE, oferirà abans del pròxim estiu un programa de formació específic per a aquests professionals.
Des de la Generalitat de Catalunya, Jordi Carbonell ha advocat per impulsar un “òrgan de concertació” en què, de la mà d’agents socials i col·legis professionals, es desenvolupin i es delimitin les qüestions vinculades amb la formació, acreditació i homologació del reestructurador. I Ángel Hermosilla ha brindat el “suport” de la patronal Pimec als col·legis professionals en matèria formativa.
Aspectes com el dret laboral, els plans de viabilitat empresarials (des d’una òptica tècnic-econòmica, però també des d’un punt de vista estratègic), la capacitat de negociació, la gestió de personal i l’enfocament relacional han de formar part del bagatge formatiu del reestructurador, han resolt els ponents de la jornada, sense perjudici de la “subjecció a un codi ètic professional” i la noció “d’interès públic” que han de regir la seva praxis, ha afegit el president del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya.
Viabilitat i competitivitat; línies vermelles i estigmes
La reforma de la llei concursal serà benvinguda per les patronals, els sindicats i els col·legis professionals en la mesura que “contribueixi a la preservació del teixit industrial” i, en conseqüència, “comporti el sosteniment de l’ocupació”, han convingut. “Cal apostar per la viabilitat, tot i que no ha de ser a qualsevol preu”, ha calibrat l’advocat del sector financer Francisco López, mentre que Salvador Guillermo ha manifestat que “el dret concursal ha de ser un mecanisme per salvar empreses”.
Per la seva part, Ferran Rosell (advocat del Gabinet Jurídic d’UGT) ha matisat que “el manteniment de la competitivitat empresarial no ha d’anar en detriment dels drets dels treballadors” i ha opinat que “la línia vermella és el respecte a la legislació laboral”. Des de CCOO, Marga Novella ha criticat que “es permetin preconcursos sense coneixement de la plantilla”.
Ángel Hermosilla ha verbalitzat una altra idea respecte a la “missió positiva” amb què neix el reestructurador: “s’ha d’acabar amb l’estigma associat a l’administrador concursal”.
Paper del crèdit públic en l’àmbit concursal
En la seva intervenció en “La reestructuració empresarial des de la perspectiva dels diversos agents”, Abraham Cobo (cap d’unitat del Fons de Garantia Salarial – FOGASA) ha ponderat que “el crèdit públic està protegit en excés en procediments d’aquesta tipologia”. De forma complementària, Jordi Carbonell s’ha mostrat partidari que “sigui un element de potenciació de l’activitat empresarial”, tota vegada que “ens fa falta crèdit públic per al sector industrial manufacturer, via préstecs participatius”.
Des de Foment del Treball, Guillermo ha raonat que “el crèdit públic no pot pensar en la continuïtat de les empreses com una cosa aliena” -“cal analitzar el flux d’ingresos a futur en cas d’aconseguir la seva continuïtat”, ha posat èmfasi- i ha conclòs que “cal posar el focus en el manteniment de l’activitat: si ho fem només en el que ens deuen, malament anem”.
Leave a Comment