Tothom que hagi seguit la nostra trajectòria online en els darrers tres anys sap que, quan arriba el mes de novembre, els elements masculins d’InterMèdia tenim una cita: toca deixar-se créixer el bigoti per una bona causa… Arriba Movember! Però, com és que el bigoti, un element facial masculí (que, no ens enganyem, sembla d’altres èpoques) s’ha convertit en tot un símbol solidari? Continua llegint… Tot va començar l’any 1999 a la ciutat australiana d’Adelaide, quan un grup de joves amics es va empescar deixar-se bigoti durant el mes de novembre; van crear de pas el nom Movember, resultat d’unir els mots moustache (bigoti) i November. Un cop d’ull al seu web original (el qual conserva tot el sabor de l’internet de finals del segle XX) dóna més la sensació de broma privada entre amics que d’iniciativa benèfica, tot i que aquesta era la seva motivació original. En tot cas, al 2004 un altre grup de joves de Melbourne (sense cap mena de lligam amb els anteriors) va posar les bases del que avui és la Movember Foundation. L’objectiu, conscienciar la població masculina del càncer de pròstata i de la depressió masculina. No es pot negar que en aquests gairebé deu anys la iniciativa ha estat un èxit. El moviment solidari s’ha estès per Sudàfrica, Europa i els Estats Units, i és a hores d’ara un fenomen global, amb tres milions de Mo Bros (tal com es coneixen els participants masculins) i Mo Sistas (com se les anomena a elles). També ha crescut la quantitat de diners recaptada per a la investigació de les malalties masculines; de 7,5 milions de dolars el 2007, s’han passat als 95 del 2012. I les perspectives per aquest 2013 no poden ser més positives, ja que Movember ha rebut més cobertura mediàtica que mai i hi han participat personatges populars com Iker Casillas, Berto Romero o Ashton Kutcher. Amb milions de dòlars recaptats i milions de persones lluint amb orgull bigoti (ja sigui natural o via Photoshop), Movember ha esdevingut un dels moviments solidaris més importants del món. I ho ha fet mitjançant les xarxes socials, amb un creixement anual lent però sostingut, fins arribar a les xifres actuals. I tot això sense haver arribat al seu sostre, ni en suport popular ni en l’econòmic. Així que ja saps, t’has deixat ja bigoti?
Leave a Comment