En el marc del VI Congrés Internacional d’Acolliment Familiar, l’Associació Estatal d’Acolliment Familiar (ASEAF) i la Coordinadora d’Associacions d’Adopció i Acolliment (CORA) urgeixen totes les comunitats autònomes a revisar les pràctiques en els passos d’acolliment familiar temporal a acolliment permanent o adopció, per assegurar que es prioritza el benestar i les necessitats dels menors sobre els protocols administratius.
Les associacions de famílies alerten que, en algunes comunitats autònomes, una Llei d’Infància obsoleta o una mala interpretació pot provocar una greu vulneració, com ja ha passat en ocasions. És el cas de les comunitats autònomes de Galícia, Castella i Lleó, València, Catalunya i les Canàries, on el sistema de protecció és molt rígid i anteposa els protocols administratius a les necessitats i interès superior de l’Infant, en no permetre que la família d’acollida pugui passar a ser adoptant, ja que es prioritzen aquelles persones o famílies en llista d’espera d’adopció.
Les famílies sol·liciten als responsables d’infància en aquests territoris, que s’estudiï cada cas a l’hora de formalitzar una mesura de protecció definitiva per a un nen o nena sota tutela administrativa, de manera que el seu establiment no el faci automàticament l’entitat pública, sinó valorant si la protecció dels drets del nen queda millor garantida amb la permanència al si de la seva família d’acollida (per la consolidació d’uns vincles familiars forjats, l’estabilitat familiar i la identitat afectiva del nen o la nena ) a través d’un acolliment permanent o una adopció.
“A hores d’ara encara hi ha comunitats autònomes que estableixen compartiments estancs entre l’acolliment i l’adopció. Si ets família d’acollida, no pots ser adoptant, cosa que és una barbaritat. D’aquesta manera fan que els nens i nenes passin de les famílies d’acolliment temporals, a una nova família, sense tenir en compte el temps transcorregut, la qualitat del vincle establert i la seva adaptació provocant al nen o la nena la vivència d’un nou abandó, amb les devastadores conseqüències que això té per al seu desenvolupament neurològic i emocional”, ha subratllat Helena Escalada, presidenta d’ASEAF.
A Espanya, no hi ha cap obstacle normatiu a nivell nacional que impedeixi l’adopció delsmenors per part de les famílies d’acollida. De fet, en algunes comunitats autònomes es prioritza la família d’acolliment quan es determina el pas a una mesura permanent.
Després de tenir coneixement de diversos casos molt greus d’aquesta índole, ASEAF i CORA que representen 52 associacions i més de 5000 famílies d’acolliment i adopció a tot el territori nacional, fan una crida urgent a aquelles comunitats autònomes que estan aplicant aquests protocols en contra de l’interès superior dels nens, nenes i adolescents al sistema de protecció.
En aquest sentit, el Tribunal Europeu de Drets Humans estableix la necessitat de valorar una sèrie de factors com ara el temps de la convivència, la qualitat de la relació i el paper assumit per l’adult respecte al nen.
L’opinió dels experts
Experts en psicologia han mostrat el desacord amb aquesta manera de procedir de les administracions. “Amb aquestes actuacions no es té en compte el coneixement científic actual que assenyala la necessitat d´evitar trànsits de nens i nenes d´una família a una altra que només es justifiquen per problemes estructurals de l´administració o per una legislació autonòmica contrària a aquest sentir”, assenyala Javier Múgica Flores, psicòleg i psicoterapeuta familiar especialitzat en acolliment familiar. També subratlla que “aquesta ruptura suposa un nou abandó, encara més greu que el que va propiciar la mesura de protecció inicial, atès que s’imposa sense existir cap motiu de protecció que ho justifiqui, amb el consegüent deteriorament psíquic i fins i tot físic en el mateix nen i un trencament total de l’entorn segur establert amb la família d’acollida.”
La competència en matèria de protecció a la infància correspon a les comunitats autònomes, i és dins de les seves facultats i obligacions el desenvolupament de la Llei de modificació del sistema de protecció a la infància i adolescència 26/2015. Això no obstant, si en termes generals els seus marcs normatius són similars, hi ha criteris i pràctiques molt diverses entre les comunitats autònomes quant a l’aplicació de l’acolliment familiar. En aquest sentit, el Comitè dels Drets de l’Infant, en les seves observacions finals a Espanya el 2018, va manifestar la seva preocupació per la manca d’un mecanisme de coordinació estatal sobre els drets del nen i va recomanar a l’Estat que enfortís els seus sistemes de coordinació dins de la administració central i entre les comunitats autònomes en l’aplicació de les polítiques de promoció i protecció dels drets del nen.
Leave a Comment