“El sistema actual de protecció a la infància i a l’adolescència no és garant de drets, ja que l’ens institucional és alhora òrgan instructor, protector, executor i vinculador; cosa que fa que qualsevol acte jurídic estigui contaminat. A més, les famílies d’origen no tenen un dret real a la presumpció d’innocència en els processos de resolució”. Així ho afirma l’advocada María Giráldez, sòcia de SGS Advocats de Família, en el transcurs de la seva intervenció al VI Congrés Interès Superior de la Infància i les Adolescència que se celebra a Barcelona, organitzat per l’Associació Estatal d’Acolliment Familiar, per a qui la manera com es protegeix legalment nens i adolescents a Espanya presenta serioses esquerdes constitucionals.
Per Giráldez també es vulneren els drets de defensa i accés a la informació de les famílies d’origen a l’hora d’afrontar la intervenció dels serveis socials. No hi ha el torn d’ofici a la fase administrativa (prèvia a la resolució – i posterior a la mateixa-), ni està normalitzat per part de l’Administració que les famílies acudeixin acompanyades de defensa lletrada a les entrevistes informatives, provocant una desconfiança que és presa per part de l’equip interventor com una manca de cooperació, que posteriorment es reflecteix com un factor de risc a les aptituds parentals.
La manca de recursos i la rigidesa del sistema fa que un sol equip sigui el que investigui, executi i revinculi, i això és inviable: l’equip que instrueix està contaminat per la seva presumpció, i la relació amb la família està intoxicada (dificultat per a les famílies confiar en el tècnic que l’ha separat dels fills).
La competència atorgada a l’Administració sense control judicial
Segons Giráldez, “el que tenim actualment són nens, nenes i adolescents subjectes a mesures de protecció administrativa, sense que hi hagi un control judicial previ que afecti la decisió presa per l’administració”. L’accés a la tutela judicial efectiva, a més de tardà, és qüestionable, atès que no hi ha una igualtat de parts, ja que la decisió de l’Administració, avalada per la competència atorgada pels poders públics, es presumeix, habitualment, d’entrada, vàlida.
Giráldez va reclamar durant la seva intervenció la creació d’un torn d’ofici especialitzat per a menors tutelats a les escoles d’advocats, actualment inexistent, per garantir el dret a ser escoltats. En aquest sentit va denunciar que “actualment es posa en dubte que en tot cas de desemparament s’hagi de nomenar sempre, obligatòriament i d’ofici un lletrat defensor del menor, en contra del que disposa l’article 21 bis de la LO 1/1996 de Protecció Jurídica del Menor”.
I recorda que “la Constitució espanyola estableix que totes les persones tenen dret a una tutela judicial efectiva, a un jutge ordinari, a la defensa ia l’assistència d’un lletrat, a ser informats de l’acusació formulada en contra seu, a un procés públic sense dilacions indegudes, a utilitzar tots els mitjans de prova per defensar-los, a no declarar contra si mateixos ia la presumpció d’innocència, coses que no passen en el sistema de protecció existent al nostre país”, i per totes les persones no es discrimina a les majors de les menors d’edat Hem de deixar de veure els NNA com a objectes de protecció, i més com a subjectes de drets.
Leave a Comment