El sector de l’auditoria de comptes i les universitats alerten de la “manca de professionals” en un context de “pressió reguladora” de la Unió Europea (UE) en sostenibilitat empresarial i assenyalen que la disponibilitat de recursos i mitjans i la formació del capital humà es constitueixen com a “punts crítics” perquè les empreses puguin satisfer “amb plenes garanties” les noves obligacions que es deriven de la Directiva 2022/2464 de la UE.
S’estima que entre 3.000 i 4.000 empreses en el conjunt d’Espanya i entre 40.000 i 50.000 a la Unió estaran sotmeses a la nova legislació a fi d’elaborar la Informació de Sostenibilitat Corporativa. En aquest context, representants d’ambdós sectors s’han urgit a reforçar la col·laboració –sobretot en matèria de verificació i formació– davant el “tsunami” legislatiu aplicable a les empreses en aquesta matèria.
Aquestes són les principals conclusions de la jornada ‘Diàleg Universitat – Auditoria’ organitzada pel Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya (CCJCC) i en la qual Joan Vall, president del Col·legi, s’ha mostrat confiat en què, després del llarg període necessari per a la conformació d’un Govern al país, “una tramitació parlamentària prioritària” de la llei espanyola de transposició de la Directiva 2022/2464 permeti la seva aplicació l’“abans possible” l’any 2024.
La nova norma, que substitueix la Directiva sobre l’Estat d’Informació no Financera (EINF) vigent des del 2014, “revoluciona els cànons actuals del reporting i eleva el nivell de la informació en sostenibilitat per equiparar-la a la financera”, ha expressat Vall. Raquel San Jaime, responsable de Sostenibilitat del Instituto de Censores Jurados de Cuentas de España (ICJCE), ha destacat per la seva part “els estàndards comuns d’informació en matèria de sostenibilitat per homogeneïtzar la informació publicada per les empreses de la UE” que aporta la nova normativa, mentre que Noelia Acosta, vicepresidenta segona del CCJCC, ha posat l’èmfasi en els “més de 1.100 indicadors” que les empreses hauran de tenir en compte a l’hora de dur a terme els diferents nivells de report (transversal, ambiental, social i de governança) a què seran obligades.
Visió integral de la sostenibilitat i adaptació de programes acadèmics
Vall ha aprofundit en el rol del conjunt de professionals de l’auditoria de comptes a Espanya –“tenim la responsabilitat d’avaluar i verificar l’acompliment sostenible de les organitzacions”– i ha defensat la idea que “el diàleg entre l’auditoria i la universitat és essencial per promoure una visió integral de la sostenibilitat”. En aquest punt Bernabé Escobar, director de l’Associació Espanyola de Professors Universitaris de Comptabilitat (ASEPUC), ha afegit que el “repte magnífic” que suposa la nova legislació aconsella la “cerca de sinèrgies entre el món acadèmic i professional”.
També des del propi sector universitari s’ha posat èmfasi en el “desafiament” que suposa el ritme d’adaptació dels programes acadèmics a propòsit de les noves exigències sorgides de la Directiva europea i de la seva pròxima transposició a la legislació espanyola. Així han coincidit Ramón Alemany, degà de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona (UB), Mateu Puigvert (UNED) i Dolors Plana (UOC) que, en el seu cas, ha advocat així mateix per l’establiment de “currículums i investigació connectats amb la pràctica professional i donant resposta a necessitats reals”.
Falta de transversalitat i integració en la cadena de valor
José Antonio González, vicepresident primer del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya, ha admès que “hi ha camí per recórrer” en matèria de transversalitat d’equips davant l’aprovació de la que serà la nova llei espanyola de transposició de la Directiva 2022/2464 i, des d’aquest punt de vista, ha defensat “el relleu que adquireix la formació”. Marc Rufé (UB) ha argumentat que “tant a nivell educatiu com professional, la sostenibilitat ha d’integrar-se en la cadena de valor” amb el propòsit d’“alinear els objectius establerts en les nostres respectives activitats quotidianes”.
Abans de concloure i a mode de corol·lari, Joan Vall ha insistit en què “la tendència a llarg termini és que els informes d’informació financera i no financera es converteixin en un únic informe corporatiu, pel que hem de treballar de forma decidida per formar els nous i noves professionals”.
En la jornada ‘Diàleg Universitat – Auditoria’ del CCJCC també han intervingut Josep M. Argilés i Máximo Losilla (ambdós de la Universitat de Barcelona), Sergi Arnau (EY), María Luisa Ramírez (Bové Montero y Asociados), Patricia Reverter (KPMG) i Héctor Robelló (Mazars).