L‘humor, com a recurs comunicatiu, s'ha convertit en una eina poderosa en l'estratègia de comunicació de les organitzacions. Tanmateix, com passa amb qualsevol enfocament, la seva aplicació ha de ser considerada amb cura. L'humor té el potencial de generar vincles emocionals amb el públic, millorar la percepció de la marca i augmentar l'atenció cap al missatge. No obstant això, també pot presentar riscos, especialment si s'utilitza de manera inapropiada o es mal interpreta. En incorporar humor en la seva estratègia de comunicació, una organització pot humanitzar la seva imatge i fer-la més accessible.
L'humor pot suavitzar temes complexos o sensibles, permetent que el missatge sigui més digerible i, alhora, afavorint una resposta emocional positiva per part del públic. Aquest tipus de comunicació informal pot ajudar a que l'audiència vegi l'organització no només com un proveïdor de productes o serveis, sinó com un entitat propera i comprensible. És una eina eficaç per captar l'atenció del públic, especialment en un entorn saturat d'informació.
Les persones estan constantment exposades a missatges publicitaris i comunicatius, fet que pot fer que es tornin insensibles a ells. L'humor, en canvi, té la capacitat d'interrompre aquest flux d'informació i captar l'atenció d'una manera efectiva. És més probable que un missatge humorístic es recordi, i es converteixi en viral, especialment a les xarxes, cosa que augmenta les probabilitats que el públic retingui la informació o l'acció desitjada.
Com apuntava abans, els missatges humorístics tenen una alta probabilitat de ser compartits. En un món on les xarxes socials juguen un paper crucial en la difusió de contingut, un toc d'humor pot ser el factor que converteixi un missatge ordinari en un missatge viral. Quan el públic troba un contingut divertit, tendeix a compartir-lo amb amics, familiars o companys. A més, pot fer que els missatges siguin més accessibles i menys formals, cosa que afavoreix que les persones el comparteixin i el recomanin.
Però tot té una cara B. Un dels majors riscos en l'ús d'humor en la comunicació organitzacional és la possibilitat que el missatge sigui mal interpretat. El que pot ser divertit per a un grup de persones pot no ser-ho per a un altre, o fins i tot pot resultar ofensiu o inapropiat. L'humor és subjectiu, cosa que significa que pot ser rebut de diferents maneres segons la cultura, les experiències personals i les expectatives de l'audiència. Un mal ús de l'humor pot danyar la reputació de l'organització i generar una reacció negativa. En certs contextos, un intent d'humor pot ser vist com insensible o despectiu, cosa que pot resultar en un boicot o en una imatge pública danyada.
En situacions de crisi, per exemple, intentar utilitzar l'humor per suavitzar una situació pot ser percebut com una manca de respecte o insensibilitat.
A més, en sectors que requereixen una comunicació professional i formal, com el sector financer o en institucions de salut, l'humor podria no ser ben rebut i podria restar credibilitat a l'organització. També l'humor pot ser un terreny relliscós pel que fa a la diversitat cultural, ja que el que és acceptable en una regió pot no ser-ho en una altra. Per tant, les organitzacions han de tenir cura a l'hora d'utilitzar l'humor, especialment si operen en mercats internacionals.
Cal tenir en compte que l'humor té un impacte diferent en diverses franges d'edat. Els grups més joves, com els millennials i la generació Z, solen ser més receptius. Aquests grups valoren l'autenticitat i la creativitat, i tendeixen a connectar millor amb contingut fresc, irreverent i divertit. En contrast, els grups d'edat més avançats, com la generació X i els baby boomers, solen ser menys receptius a l'humor, especialment si aquest es percep com massa informal o trivial.
Alguns exemples.
Un exemple publicitari, però que també transmet un estil d’entendre la comunicació és Ikea, la coneguda marca de mobles. És famosa la campanya publicitària "The IKEA Catalogue – It's the Biggest Thing in Furniture" Aquesta campanya utilitzava un humor exagerat, presentant el catàleg d'Ikea com si fos una obra èpica, amb una producció cinematogràfica que jugava amb l'idea d'un esdeveniment mundial de gran magnitud.
Un altre exemple famós és la marca Old Spice, especialment coneguda per la seva campanya “The Man Your Man Could Smell Like” (L'home que el teu home podria olorar). Aquesta campanya mostrava un home musculós, elegant i desafiant les lleis de la física, que parlava directament a la càmera amb un discurs carismàtic, absurd i hilarant.
En definitiva; cal mesurar i finalment decidir. L’humor suma, si es fa bé, i si tens el perfil acurat.