El ferrocarril és una columna vertebral del transport modern i una peça clau per a la mobilitat sostenible del segle XXI. Catalunya n’és un exemple destacat: l’any 2001 comptava amb aproximadament 1.500 quilòmetres de línies ferroviàries, una xifra que ha crescut de manera significativa fins a arribar als 2.100 quilòmetres el 2025, incloent-hi les línies d’alta velocitat, els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), el Metro i el Tramvia.
Aquest augment de 600 quilòmetres en dues dècades reflecteix no només una aposta per millorar la connectivitat entre els territoris, sinó també per fer-ho d’una manera eficient i respectuosa amb el medi ambient. El ferrocarril genera moltes menys emissions de CO₂ per passatger en comparació amb el transport per carretera o aeri. De fet, segons l’Agència Internacional de l’Energia, els trens només representen el 2% del consum total d’energia en el sector del transport mundial, però transporten el 8% dels passatgers i el 7% de les mercaderies globals.
A Catalunya, l’extensió de la xarxa ferroviària ha anat acompanyada d’una millora en la qualitat del servei. L’alta velocitat ha transformat els desplaçaments entre ciutats, reduint el temps de viatge entre Barcelona i Madrid a poc més de dues hores i mitja, amb una freqüència que ha democratitzat l’accés a aquest mitjà de transport. Alhora, la integració entre trens de Rodalies, Metro i Tramvies ha millorat la mobilitat urbana i metropolitana, facilitant el dia a dia de milions de persones.
Fa unes setmanes el Comissionat de la Generalitat de Catalunya per al traspàs integral de Rodalies, Pere Macias, va explicar en el marc d’una de les sessions d’Intermèdia Confidencial, organitzades per Intermèdia Comunicació, que actualment, la xarxa de Rodalies de Catalunya és utilitzada per unes 400.000 persones cada dia. Per millorar aquest servei, el Pla de Rodalies 2020-2030 preveu una inversió de 6.346 milions d'euros, amb l'objectiu d'incrementar l'oferta en un 58% i atendre un augment previst del 50% en la demanda. Aquest pla inclou la construcció de 120 quilòmetres de noves vies, deu noves estacions i l'adquisició de 101 noves unitats elèctriques.
Els Ferrocarrils de la Generalitat d’altra banda, han estat un actor clau en aquest progrés. Han ampliat línies com la Llobregat-Anoia i la del Vallès, incorporant nous trens, millorant estacions i oferint un servei més puntual i sostenible. El Metro de Barcelona, per la seva banda, ha estès la seva xarxa amb línies automàtiques com la L9 i la L10, que representen un avenç tecnològic i una aposta per la mobilitat intel·ligent.
A escala global, països com el Japó, Alemanya o França han demostrat com una xarxa ferroviària moderna pot esdevenir una alternativa real als vols domèstics i als desplaçaments per carretera. El Japó, per exemple, opera el famós Shinkansen des de fa més de 50 anys, amb una puntualitat mil·limètrica i una seguretat envejable. La Xina, que en els darrers anys ha explosionat el seu nivell d’inversió ha construït més de 40.000 km de línies d’alta velocitat en poc més de quinze anys, convertint-se en el líder mundial en aquest àmbit.
El cas de Catalunya s’inscriu dins d’aquesta tendència global cap a un model de transport més net, eficient i accessible. Invertir en el ferrocarril no només millora la qualitat de vida i els desplaçaments dels ciutadans, sinó que també contribueix a assolir els objectius climàtics i a reduir la dependència dels combustibles fòssils.
En definitiva, el creixement de la xarxa ferroviària a Catalunya no és només una bona notícia per a la mobilitat, sinó també una aposta estratègica per un futur més verd, connectat i resilient.