Catalunya necessita un canvi dràstic de model de la recollida i tractament de residus que integri territori, eficiència i sostenibilitat.Tal com recull el document “Bases per a la transformació de la gestió de residus a Catalunya”, elaborat pel Grup de Treball Intercol·legial de Residus, el sistema actual “està estancat des de fa anys” i afronta quatre reptes crítics: els objectius normatius, l’estancament del reciclatge, l’increment de la població o l’esgotament imminent dels abocadors, que només disposen de “cinc o sis anys de vida”.
Catalunya necessita un canvi dràstic de model de la recollida i tractament de residus que integri territori, eficiència i sostenibilitat. Tal com recull el document “Bases per a la transformació de la gestió de residus a Catalunya”, elaborat pel Grup de Treball Intercol·legial de Residus, el sistema actual “està estancat des de fa anys” i afronta quatre reptes crítics: els objectius normatius, l’estancament del reciclatge, l’increment de la població o l’esgotament imminent dels abocadors, que només disposen de “cinc o sis anys de vida”.
Els col·legis d’Enginyers Industrials, d’Enginyers de Camins, Canals i Ports, d’Enginyers Agrònoms i d’Economistes, alerten que, si no s’actua de manera urgent, Catalunya no podrà complir les directives europees: “El 2035 s’ha de reduir a menys del 10% la quantitat de residus enviats a abocadors i s’ha d’augmentar la preparació per a la reutilització i el reciclatge fins a un mínim del 65% en pes”, recorden.
Una de les propostes centrals del document és duplicar la capacitat de valorització energètica dels residus, afegint dues infraestructures noves a les ja existents. Segons enginyers i economistes, això permetria “gestionar 750.000 tones anuals de residus addicionals (el doble de la capacitat actual del sistema) i dotar el sistema de seguretat i flexibilitat”.
Els experts remarquen que aquesta opció és especialment rellevant davant l’augment previst de població: segons Idescat, Catalunya podria arribar als 8,6 milions d’habitants el 2035, fet que suposaria 4,70 milions de tones de residus municipals anuals.
“Amb tan sols dues plantes de valorització addicionals estaríem donant seguretat al sistema de gestió amb infraestructures resilients, flexibles i capaces d’adaptar-se a les fluctuacions i canvis en la tipologia dels residus”, afirma Jordi Payet, coordinador del document juntament amb Ignasi Samper.
Per la seva banda, Samper explica que “estem a prop del límit de la capacitat dels abocadors i és molt difícil tenir el consens social per obrir-ne de nous. Això ens obligarà a portar residus fora de Catalunya. L’aposta per la valorització energètica amb iniciativa privada és una oportunitat de flexibilitzar el tractament de residus municipals o residus industrials segons convingui en cada moment”.
A més, enginyers i economistes destaquen que “el sector dels residus és responsable entre el 5 i el 10% dels gasos d’efecte hivernacle” i que la valorització energètica és una peça clau per reduir aquestes emissions.
Una solució per reduir l’ús dels abocadors i potenciar l’energia local
Actualment, la valorització de residus municipals cobreix “el 5% de l’energia domèstica utilitzada”. Segons el Grup Intercol·legial, duplicar-la permetria arribar al 10%, especialment si s’aprofita la matèria orgànica per a la producció de biocombustibles com el biometà, tal com recullen el “Pla Estratègic del Biogàs 2024-2030” i el “Pla Estratègic del Digestat”.
Pel que fa als dipòsits controlats, el document és contundent: “Tots els abocadors de Catalunya tenen una capacitat de 13,5 Mm³ i gestionen 2 milions de tones anuals. Per tant, tenen entre cinc i sis anys de vida si es manté el mateix ritme”. Els experts alerten que els abocadors “són un passiu ambiental a llarg termini” i que cal reduir-ne la dependència de manera urgent.
Canvi de model en la recollida: flexibilitat, tecnologia i noves fraccions
El Grup Intercol·legial també aposta per millorar la recollida selectiva, que “actualment està estancada”, i adaptar-la segons les característiques de cada territori i amb criteris d’eficiència i flexibilitat. El document assenyala que “la gestió de les recollides és més complexa als territoris amb més densitat de població”, i recomana:
- impulsar el porta a porta allà on sigui viable;
- valorar l’ús de contenidors intel·ligents i sistemes de bonificació;
- estudiar establir taxes justes que premiïn la quantitat i la qualitat de la separació;
- preparar el desplegament d’un contenidor específic de residu tèxtil;
- utilitzar les deixalleries com a punts de selecció de voluminosos.
Innovació i governança en residus: els dos grans pilars de futur
El document també reclama reforçar l’R+D+I en tecnologies emergents: “Cal desenvolupar tecnologies de valorització per fraccions actualment sense tractament òptim i impulsar proves pilot sense comprometre la seguretat”. Pels experts cal fomentar la col·laboració entre universitats, centres tecnològics, empreses i administracions i alinear aquests projectes amb els objectius de l’economia circular i la neutralitat climàtica.
En matèria de governança, els experts proposen un model integrat i coordinat per a tot el país, que “ha de garantir totes les etapes de la cadena de valor del residu, el seu finançament i la planificació a mitjà i llarg termini”.
A més, defensen establir preus únics i solidaris dins de cada àmbit territorial, seguint el model de l’AMB.