- El Gremi fa una crida a les associacions comercials a “treballar per assolir fórmules més estructurades” que integrin els aparcaments com un servei en l’experiència dels consumidors
- El gerent del Gremi, Rubén Fernández, alerta d’aquelles mesures del consistori que puguin incidir en la “capacitat de Barcelona d’actuar com a pol comercial atractiu”
- Fernández defensa una “transició ordenada” en el model de mobilitat que promou Barcelona i reivindica que els garatges “són una peça clau de la infraestructura urbana que condiciona l’activitat econòmica de la ciutat”
El Gremi de Garatges de Barcelona i Província ha reclamat “realisme” a l’Ajuntament de Barcelona a propòsit de la transformació que, en matèria de mobilitat, viu Barcelona, i ha destacat que aquest procés “no pot oblidar el comerç”, això és, que el nou model ha de tenir en compte de forma necessària “com funciona realment l’activitat comercial de la ciutat”.
En aquest sentit, el gerent del Gremi, Rubén Fernández, en la seva intervenció en la primera sessió del Grup de Treball de Mobilitat, Comerç i Oci del Pacte per la Mobilitat de Barcelona, ha fet una crida a les associacions comercials a “treballar per assolir fórmules més estructurades” que integrin els garatges com un servei més dins l’experiència dels consumidors, alhora que ha alertat el consistori d’aquelles mesures que puguin incidir, de forma negativa, en la “capacitat de Barcelona d’actuar com a pol comercial atractiu”. I ha defensat una “transició ordenada” on els aparcaments siguin entesos com una infraestructura existent que “contribueix a posar en ordre la mobilitat, reduir impactes i reforçar el paper comercial de Barcelona” tant a escala local com metropolitana.
Model de sostenibilitat compatible amb l’activitat comercial
En una sessió de treball en què també hi han pres part els representants de Barcelona Oberta, Pimec Comerç, el Consell de Gremis de Comerç, Serveis i Turisme i la FAVB, Fernández ha defensat amb convicció que “Barcelona ha d’avançar cap a un model més sostenible, amb un major pes del transport públic i dels desplaçaments a peu o en bicicleta”. Però ha volgut deixar clar que això ha de ser compatible amb un debat centrat en “com es gestiona l’accés, l’estacionament i la rotació vinculats a l’activitat comercial”.
“Una part rellevant de l’activitat comercial, sobretot en eixos comercials, zones de centralitat o comerç especialitzat, depèn de persones que no viuen a la ciutat, que venen de l’àrea metropolitana o de fora, i que fan compres no quotidianes o de major volum”, ha argumentat el gerent en la seva exposició. Partint de la base que “per a aquests perfils de clients, el vehicle privat segueix sent, sovint, una opció habitual, encara més en determinades franges horàries o caps de setmana”, en la seva opinió “quan l’accés a la ciutat o a les zones comercials esdevé confús, poc clar o en excés restrictiu, el que sovint passa no és que aquestes persones canviïn de mode de transport, sinó que deixen de venir”. En aquest punt ha afegit que “el problema no és tant el vehicle privat, sinó el vehicle mal gestionat”.
Estacionament en superfície vs. fora de la via pública
Des de la premissa fonamental de “reduir la congestió” a la ciutat, el gerent del Gremi de Garatges de Barcelona i Província ha ponderat que l’”equilibri entre l’estacionament en superfície i l’estacionament fora de la via pública és un element clau”. Ha matisat que “el garatge hauria de ser l’espai natural d’estacionament, tant per als residents com per als visitants”, i s’ha mostrat convençut que aquest enfocament aportaria una millora de la qualitat de l’espai públic i afavoriria la rotació comercial.
En darrer terme, Rubén Fernández ha lamentat que “els aparcaments sovint queden fora del focus quan es parla de mobilitat i comerç”. Això s’esdevé tot i que “són una peça clau de la infraestructura urbana que condiciona l’activitat econòmica de la ciutat”, ha conclòs.
La sessió del Grup de Treball de Mobilitat, Comerç i Oci del Pacte per la Mobilitat de Barcelona l’ha presidida el director d’Estratègies de Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, Ángel López, i també hi han intervingut el gerent de l’Institut Municipal de Mercats i de Comerç, Restauració i Alimentació, Màxim López, i el cap del Departament de Planificació de la Mobilitat, Carlos López.