El primer contacte que es va establir entre Establiments Viena i Intermèdia va ser cap a l’any 2004 i des d’aquell primer moment va sorgir una relació proveïdor-client realment creativa que fa que avui dia, a més de 20 anys d'aquells inicis, sigui Marta Garcia, actual directora d'Innovació i Client de l’empresa qui amb motiu del nostre 35é aniversari declari que: “Intermèdia forma part de la història i de la memòria de Viena. Van ser molt més que col·laboradors: durant aquells anys es van convertir en companys de viatge, ens van ajudar a donar-nos a conèixer créixer i a professionalitzar-nos, i ens van fer sentir sempre ben acompanyats”.
Marta García, llavors Directora de Comunicació de l’empresa, va ser la interlocutora habitual de l'agència en aquella apassionant tasca de posicionar Viena com a referència local de menjar ràpid de proximitat i confiança, per davant de marques foranes com ara McDonalds i d’altres.
La cadena té el seu origen en un frankfurt inaugurat l’any 1969 a Sabadell per Silvestre Siscart i Pere Llorens, dos bons amics procedents del món tèxtil que davant els primers signes d’esgotament del sector van fer un gir espectacular a les seves vides i es van dedicar a la restauració i més concretament, a una restauració fast food de qualitat, que Siscart havia conegut i apreciat directament en alguns viatges de treball per centreeuropa.
Avui dia, Viena, té gairebé una cinquantena d’establiments a tot Catalunya i Andorra que donen feina a uns 1.500 treballadors i disposen d’una cuina pròpia on s'elaboren diàriament les seves receptes, embotits i altres productes frescos, incloent-hi el pa, que s’elaboren en dos obradors ubicats a Sabadell.
Els locals són de tres tipus: urbans, centres comercials i xalets on s’hi pot aparcar o fins i tot recollir el menjar sense necessitat de baixar del cotxe.
EL GRAN CREIXEMENT
“Intermèdia va aparèixer a les nostres vides l’any 2004, quan Viena encara era una empresa petita i local. Ens van acompanyar en un moment clau del nostre creixement, ajudant-nos a fer el pas de donar-nos a conèixer arreu del país obrint-nos les portes del món dels mitjans de comunicació”, recorda Marta Garcia.
Efectivament, una de les primeres tasques d'Intermèdia va consistir en construir un relat sobre els valors alimentaris, socials i econòmics del grup, identificar aquells periodistes de diferents mitjans que més podien sentir-se interessats en el projecte, organitzar sessions de formació de portaveus i gestió de crisis pels seus directius i establir una xarxa de relacions de confiança amb tota mena de prescriptors, periodistes i crítics gastronòmics.
Per donar suport a aquesta estratègia, disposàvem d'un calendari bastant intens d'inauguracions de nous locals (Blanes, Sabadell, Terrassa, Olot, Andorra…) que ens permetia -com continua explicant Marta Garcia- “compartir esmorzars i altres moments especials amb periodistes i institucions, ensenyant-nos a conviure amb la premsa, a fer arribar la nostra veu i a explicar l’evolució d’una empresa familiar que volia créixer amb solidesa”.
A banda de convocar i organitzar rodes de premsa i redactar i emetre notes informatives, l’agència també va proposar saludar determinats programes de ràdio amb la tramesa d’un esmorzar d'homenatge a la seva tasca, que en tots els casos va tenir molt bona acollida.
EL MILLOR FLAUTI IBÉRIC DEL MÓN
Especialment des que, l'any 2006, el periodista i crític gastronòmic del The New York Times, Mark Bittman, va qualificar el Flautí de Ibèric de Viena com «el millor entrepà que he menjat mai» a la seva columna de la secció Travel que es va publicar durant més de 13 anys al suplement del gran diari novaiorquès i va permetre a Intermèdia proposar i realitzar un ambiciós programa de projecció d’imatge.
Un moment especialment interessant també va ser la celebració del 40è aniversari, l’any 2009, amb un llibre de felicitació i un gran sopar, un projecte en el qual Intermèdia va acompanyar Viena tant en l’organització com en la realització, així com en aquells moments en que l'empresa es va veure reconeguda amb premis a la qualitat lingüística, a la restauració d’edificis emblemàtics i amb diferents guardons empresarials i institucionals “que ens van ajudar a fer un pas més en la nostra trajectòria”.
L'any 2008, Marc Siscart, fill d'un dels fundadors, doctor en Economia, va protagonitzar un important canvi generacional, després d'haver-se passat gairebé deu anys estudiant i treballant a Nova York i a Toronto, dues ciutats on la gastronomia “casual” és un fenomen habitual integrat en les rutines diàries dels seus ciutadans i que -amb el corresponent augment de qualitat- va servir de base per la creació d’un model de negoci “adreçat als públics locals, més que no pas als turistes que ens visiten”, en paraules del propi Siscart.
Actualment Establiments Viena, que factura 90 M€ a l’any, conserva, novament en paraules de Marta Garcia, “un record inesborrable de l’Arola (Bofill) i la Meritxell Arús), amb la seva proximitat i compromís, i molt especialment del Toni (Rodriguez), que amb paciència i saviesa va esdevenir un autèntic mentor en el món de la comunicació”.
Un record també inesborrable per a nosaltres, que per cert, tenim un Viena molt a prop de les nostres oficines.