El president Antoni Negre, mort l'any 2022 quan en tenia 90, va romandre al capdavant de la Cambra de Comerç de Barcelona des d’abril de 1991 fins al 2002, quan estatutàriament ja no podia tornar-se a presentar a noves eleccions.
Abans d’anar-se’n, però, va deixar una gran carpeta de temes resolts, entre els quals destaquen l’adequació de la Institució a una nova etapa en la que ja no disposaria del Recurs Cameral Permanent per finançar-se, la incorporació registral al patrimoni de la Casa Llotja, la creació de Turisme de Barcelona i la renovació i rellançament de Fira Barcelona.
En el cas de Fira, Negre va renunciar al control al que tenia dret com a president de la Cambra, s’hi va comprometre financerament i va treballar nit i dia per arribar a un dificil consens entre Pujol i Maragall per aconseguir una ampliació, vital pel futur firal de Barcelona.
La Generalitat, representada pel conseller d'Indústria Antoni Subirà (1996-2002), optava per uns terrenys al Mas Blau, a El Prat de Llobregat i a tocar de l'aeroport de Barcelona. L’Ajuntament en canvi, la volia al Polígon Pedrosa, de l'Hospitalet de Llobregat, on finalment va ser edificada.
Va ser el persuasiu l'alcalde Maragall, qui va saber convèncer Negre que la millor fórmula per aconseguir un major nombre de pernoctacions i despesa a Barcelona era fer-la a peu d'estació de metro i no pas a peu d’aeroport, que era el model escollit per IFEMA, una fórmula que defensaven els no tan persuasius Pujol i Subirà.
Cal dir que, contra el que s’esperava després dels JJOO, el turisme no va començar a ser rellevant fins l’any 1995. D'aquí, i de la necessitat de pacificar les relacions Negre-Gaspart, també havia sorgit la creació de Turisme de Barcelona, l’any 1993.
La posició de la Cambra va quedar públicament palesa en una intervenció d’en Negre en una sessió del Pla Estratègic Barcelona 2000, on va explicar que els òrgans de govern de Cambra i Fira havien decidit crear una Societat patrimonial paritària per promoure “noves instal·lacions al nou recinte firal de Pedrosa” i que “en aprovar els seus pressupostos respectius per l'any 1993 ja varen assignar les dotacions necessàries per la Societat Patrimonial, que es va constituir el passat mes de febrer”.
El Pla Estratègic de Barcelona, refundat l’any 2000 com a Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, es va crear el 1988, a redòs de la nominació de Barcelona com a seu dels JJOO, per identificar i promoure el desenvolupament econòmic i social de la ciutat.
Dirigit per l’economista Francesc Santacana, el Pla aplegava representants de l’Ajuntament de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona. l’Aeroport Barcelona El Prat, La Cambra de Comerç, el Cercle d'Economia, el Consorci de la Zona Franca de Barcelona, la Comissió Obrera Nacional de Catalunya, Fira Barcelona, Foment del Treball Nacional, Port de Barcelona, Unió General de Treballadors i la Universitat de Barcelona.
Avui en dia també i un cop superades antigues desconfiances, també hi són la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, el Consell Comarcal del Baix Llobregat i els trenta-sis municipis i altres entitats econòmiques, socials i culturals de l'àrea metropolitana de Barcelona que s'han anat integrant.
La conferència d’en Negre assenyalava que “l'ampliació de la superfície d’exposició de Fira de Barcelona al Polígon Pedrosa de l'Hospitalet, a l'altra vessant de Montjuïc, i només a cinc minuts de l'actual recinte, suposa en una primera fase guanyar 40.000 metres quadrats de superfície amb una inversió d’uns 4.600 milions de pessetes…”.
“En un horizont més llunyà, va seguir dient Negre, també tenim un vell projecte... Es tracta de Fira 2000, que pretén donar resposta a les necessitats firals de Barcelona en una perspectiva que ha de ser útil, al menys, per les primeres dècades del segle XXI”.
Fira 2000, constituïda l'any 1993, va ser doncs l’instrument financer participat al 50% per la Cambra i l’Ajuntament de Barcelona, que va permetre la construcció de nous pavellons al recinte de Gran Via, dissenyats per l'arquitecte japonès Toyo Ito.
El primer president de Fira 2000 va ser en Joan Molins, com a membre del Consell executiu de la Cambra. Fins que l’any 2013, un cop normalitzades les relacions, un fundador i home fort de Convergència, l'exconseller d'Economia de la Generalitat Josep Maria Cullell va accedir a la presidència on hi va romandre entre 2003 i 2015, sent substituït a partir de llavors per l'empresari Josep Lluís Bonet.
El cas és que el nou recinte Firal que va construir Fira 2000 ocupa actualment 300.000 metres quadrats, cosa que fa que actualment Barcelona compti amb un magnífic portal internacional amb el suport de les institucions de govern més rellevants del país: Generalitat de Catalunya, (55,24%), Ajuntament de Barcelona (23,47%), Diputació de Barcelona (07.09%), Área Metropolitana de Barcelona (07.09%), Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat (5.54%) i Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona (1,57%).
Tota una victòria per a Barcelona i una prova de foc per a Intermèdia, que amb el seu suport intens i constant al projecte impulsat pel president Negre va poder participar des del seu espai competencial (elaboració i declinació d'argumentaris, identificació de prescriptors, construcció de cercles de confiança institucional i mediàtica, creació de corrents d’opinió pública positiva, etc.) en el seu desenvolupament.