Estava a pocs mesos d’acabar la carrera de Publicitat i Relacions Públiques quan vaig arribar a Intermèdia. Recordo aquell temps com una de les etapes més especials i enriquidores del meu camí professional.
Va ser gairebé un any treballant colze a colze amb un equip que em va acollir des del primer dia. Intermèdia va ser, per a mi, molt més que una primera oportunitat: va ser una porta oberta al món real de la comunicació. Clients, esdeveniments, premsa… Tot allò que havia après a l’aula prenia forma en un entorn viu, exigent i apassionant que em va fer créixer personalment i professionalment.
Guardo un record molt especial dels Intermèdia Confidencial, del cap de setmana intens a la XXXV Reunió Anual del Cercle d’Economia, del concert benèfic Rock & Law, dels esdeveniments als CC Glòries, Splau i La Maquinista, o del Congrés Mundial de les Zones Franques, entre d’altres.
També recordo un dels primers matins al Mercat de la Boqueria amb el Salvador Capdevila i l’Òscar Ubide. Havíem de preparar una convocatòria de premsa per a la inauguració de l’Aula Boqueria, i ens van convidar a esmorzar al mercat. Vam passejar entre les parades; ells coneixien els noms i cognoms de tots els paradistes, i la gent els saludava amb confiança i estima. Ens van explicar anècdotes, curiositats sobre els productes, l’antiguitat de les parades i algunes de les accions previstes per a l’any següent, quan el mercat celebraria el seu 180è aniversari. Es notava que respiraven la professió i estimaven aquell espai com a casa seva. Més enllà de la feina, doncs, els clients es convertien en còmplices i companys de viatge que feien el dia a dia més humà i autèntic.
Encara puc sentir l’olor dels matins a Mauri fotografiant esmorzars i capturant l’ambient barceloní del local. O aquella tarda preparant el kit de premsa per a la campanya de primavera dels centres comercials: retallar, enganxar, empaquetar… Dins d’una agència hi ha molta feina invisible que no es veu, però que marca, sens dubte, la diferència en el resultat final.
Aquell temps va donar per molt: molt treballar, però també molt gaudir.
I és que darrere de cada projecte, sempre hi havia noms propis. Podria parlar de la Clàudia, sempre disposada a plantejar noves oportunitats; del Joan i la Noèlia, amb qui vam compartir reptes i molt bones estones; del Germán i l’Andrea, amb qui vam viure moments intensos i gratificants a parts iguals. Professionals excel·lents com la Marta i la Raquel, amb qui sempre era un plaer —i sovint, un fart de riure— treballar. L’Evelyn i el seu equip, amb qui també vaig tenir la sort de coincidir i col·laborar. I, per descomptat, les companyes i companys amb qui vaig compartir estones dins i fora de l’oficina.
Si hagués de resumir la meva experiència en poques paraules, serien: professionalitat, compromís i equip humà.
Perquè darrere de cada projecte hi va haver algú que em va escoltar, em va ensenyar i va confiar en mi. I això, per a mi, és el que dona sentit a aquesta professió.
Gràcies sempre, Aina, Toni i equip, per obrir-me les portes i per seguir-hi confiant. Per molts anys, família Intermèdia!
