Juan Pablo II i Francisco: Dos papes, dos estils, una mateixa missió comunicativa
La mort del papa Francesc aquest 21 d’abril de 2025 ha deixat una profunda empremta en el cor de milions de persones. El seu llegat, marcat per la humilitat, la inclusió i el compromís social, s’afegirà a la memòria col·lectiva d’una Església que en les darreres dècades ha viscut transformacions decisives. En aquest context, sorgeix inevitablement la comparació amb un altre gegant de la història recent del Vaticà: Joan Pau II.
Ambdós pontífexs no només van marcar una època pels seus missatges, sinó també per la manera com els van comunicar. Van viure en moments històrics molt diferents, però compartien una visió clara: la necessitat d’apropar l’Església al món a través dels mitjans i les noves eines de comunicació.
Joan Pau II: el papa que va abraçar els mitjans tradicionals
Karol Wojtyła va assumir el papat el 1978, en plena expansió de la televisió global. La seva formació intel·lectual, el seu passat com a actor i el seu carisma natural el van convertir ràpidament en una figura mediàtica.
I quines eines va utilitzar als anys vuitanta? Vegem-ho:
-
Ràdio Vaticana: en va modernitzar la infraestructura i n’amplià l’abast a desenes d’idiomes. La ràdio es va convertir en el seu canal quotidià per a missatges pastorals.
-
Televisió: va permetre que les seves misses i viatges apostòlics es retransmetessin en directe a escala mundial. Va utilitzar la televisió com a plataforma d’evangelització massiva.
-
Fotografia i premsa escrita: va comprendre el poder de la imatge. Les fotografies de Joan Pau II abraçant infants, pregant o saludant multituds van ocupar les portades de milers de diaris.
-
Cinema i documentals: va aparèixer en produccions audiovisuals religioses que van ajudar a difondre la seva figura i pensament.
-
Publicacions i llibres: obres com Creuant el llindar de l’esperança es van convertir en best-sellers internacionals.
-
El 1995, va aprovar el llançament de vatican.va, el primer portal oficial del Vaticà, iniciant així la presència digital de l’Església.
El papa Francesc va arribar al seu pontificat en plena explosió de les xarxes socials. I l’adaptació va ser ràpida i molt clara:
-
Twitter (@Pontifex): va ser el primer papa a utilitzar activament les xarxes socials. Publicava reflexions breus que arribaven a milions de persones en diferents idiomes.
-
Instagram: compartia imatges amb missatges d’esperança, trobades amb persones vulnerables i moments íntims de la seva vida pastoral.
-
YouTube i retransmissions en directe: misses, audiències generals i missatges es transmetien globalment en temps real a través de plataformes digitals.
-
Documentals en plataformes de streaming: va participar en produccions com Pope Francis: A Man of His Word i Amén: Francisco responde, on responia preguntes reals de joves d’arreu del món.
-
Podcasts i missatges multimèdia: va utilitzar formats contemporanis per arribar especialment als joves i als no creients.
-
Missatges pel Dia de les Comunicacions Socials: aprofitava aquestes ocasions per reflexionar sobre el paper dels mitjans, cridant a la veritat, l’ètica i el respecte en l’entorn digital.
Dos estils, un mateix propòsit
Joan Pau II va ser el pioner: va portar la figura papal a les pantalles d’arreu del món. Francesc va ser l’innovador digital: va portar la veu del papa a la butxaca de cada persona, en temps real, sense importar on fos.
On un omplia estadis i encapçalava portades, l’altre responia preguntes per streaming i piulava missatges de misericòrdia. Tots dos van entendre que el missatge de Crist no pot estar al marge de les eines de cada època.
El futur de la comunicació a l’Església
La mort de Francesc no només tanca un cicle pastoral, sinó també una etapa de la comunicació eclesial. Ara l’Església afronta el repte d’escollir un nou líder capaç de continuar aquesta línia: fidel al missatge, però obert a les eines del present i del futur.
Joan Pau II i Francesc van demostrar que la fe es transmet millor quan troba el llenguatge adequat per a cada generació. En les seves mans, la paraula de Déu va viatjar per ones de ràdio, cables de fibra òptica i algoritmes digitals. I va arribar més lluny que mai.