El periodista i professor universitari Ramon Miravitllas acaba de publicar un llibre titulat “Anatomia de la Crispació” que és un recull d’acusacions, insults i invectives entre molts dels nostres professionals de la política. A la solapa posterior del llibre podem llegir que “estem baixos de defenses cíviques i morals; necessitem protegir-nos de la intoxicació massiva… ens urgeixen paraules i fets decents que ens retornin … el sentit respectable de la política i la comunicació”.
Molt d’acord, amic Miravitllas, però sabent com sabem que la crispació s’ha convertit en un producte de la indústria de l'entreteniment, la pregunta és: encara hi som a temps d’ensorrar-la com hem vist ensorrar-se o mig ensorrar-se alguns presumptes mitjans de comunicació que els hi han fet d’escenari?
És raonable pagar impostos per sostenir aquest espectacle deplorable? Quant costa al contribuent aquesta pèrdua inútil d’hores de treball? Paga la pena mantenir sistemes de govern que permeten l'accés de gent com Trump, Netanyahu, Milei, a llocs de tan alta responsabilitat?
El primer ministre britànic Winston Churchill va dir que la democràcia era la pitjor forma de govern, a excepció de totes les altres, però la veritat és que encara no se n’ha inventat cap més que la pugui millorar. I les primeres víctimes de la situació son els polítics de soca rel que no busquen sortir als diaris sinó fer la feina ben feta. Que n'està ple.
Gent que coneixem que es lleva ben d'hora ben d'hora i torna a casa ben tard ben tard, i que s'enduen feina a casa o dediquen els caps de setmana a fer allò que diuen “fer territori”. Gent que sacrifica hores de lleure i fins i tot de matrimoni i de paternitat per tirar endavant projectes útils per a tothom. Gent capaç d'arribar, fins i tot (oh sacrilegi!) a acords amb polítics d'altres formacions pensant més en el bé comú que no pas en el cèlebre banc de favors de Tom Wolfe.
La llàstima és que aquesta gent és anònima, com també ho acostuma a ser el periodista que no es conforma amb recollir declaracions més o menys explosives d’uns i altres sinó que investiga, contrasta i no publica fins que no està raonablement segur del que explicarà.
Aquests són els productes que Intermèdia recomana. Perquè si és ben veritat que sense comunicació no hi ha vida intel·ligent, sense comunicació responsable no hi ha vida digna.
Que passeu un bon mes de juliol!
Molt d’acord, amic Miravitllas, però sabent com sabem que la crispació s’ha convertit en un producte de la indústria de l'entreteniment, la pregunta és: encara hi som a temps d’ensorrar-la com hem vist ensorrar-se o mig ensorrar-se alguns presumptes mitjans de comunicació que els hi han fet d’escenari?
És raonable pagar impostos per sostenir aquest espectacle deplorable? Quant costa al contribuent aquesta pèrdua inútil d’hores de treball? Paga la pena mantenir sistemes de govern que permeten l'accés de gent com Trump, Netanyahu, Milei, a llocs de tan alta responsabilitat?
El primer ministre britànic Winston Churchill va dir que la democràcia era la pitjor forma de govern, a excepció de totes les altres, però la veritat és que encara no se n’ha inventat cap més que la pugui millorar. I les primeres víctimes de la situació son els polítics de soca rel que no busquen sortir als diaris sinó fer la feina ben feta. Que n'està ple.
Gent que coneixem que es lleva ben d'hora ben d'hora i torna a casa ben tard ben tard, i que s'enduen feina a casa o dediquen els caps de setmana a fer allò que diuen “fer territori”. Gent que sacrifica hores de lleure i fins i tot de matrimoni i de paternitat per tirar endavant projectes útils per a tothom. Gent capaç d'arribar, fins i tot (oh sacrilegi!) a acords amb polítics d'altres formacions pensant més en el bé comú que no pas en el cèlebre banc de favors de Tom Wolfe.
La llàstima és que aquesta gent és anònima, com també ho acostuma a ser el periodista que no es conforma amb recollir declaracions més o menys explosives d’uns i altres sinó que investiga, contrasta i no publica fins que no està raonablement segur del que explicarà.
Aquests són els productes que Intermèdia recomana. Perquè si és ben veritat que sense comunicació no hi ha vida intel·ligent, sense comunicació responsable no hi ha vida digna.
Que passeu un bon mes de juliol!