La nova sessió d'Intermèdia Cultura va tenir lloc al Palau Macaya, el passat 29 de gener. Conduïda pel president executiu d'Intermèdia Comunicació, Toni Rodríguez, va comptar amb la participació de Salvador Alemany, Mercè Conesa, Fèlix Riera i Isabel Vidal.
La darrera jornada d’Intermèdia Cultura va posar el focus en el paper de la cultura com a motor econòmic, social i de projecció internacional de Barcelona. La trobada va reunir veus clau del món cultural, empresarial i institucional per reflexionar sobre governança, finançament, desenvolupament urbà, atracció de talent i nous públics, en un moment de transformació profunda del model cultural de la ciutat.
La sessió va tenir lloc al Palau Macaya, el passat 29 de gener, i va comptar amb el patrocini de la Fundació "La Caixa". Josep Ollé, director del Palau Macaya, va donar la benvinguda als assistents abans de l’entrevista que, Toni Rodríguez, president executiu d’Intermèdia Comunicació, va realitzar a Salvador Alemany.
El Liceu: impacte econòmic i valor intangible
El president del Patronat del Gran Teatre del Liceu, Salvador Alemany, va destacar la doble dimensió de l’impacte del teatre: d’una banda, un pressupost anual d’uns 54 milions d’euros, amb 220.000 a 250.000 espectadors per temporada -un 14% dels quals són internacionals-; i de l’altra, una aportació intangible clau en termes de prestigi, creació de vocacions, protecció de talent i posicionament global de Barcelona.
Alemany va subratllar que el Liceu forma part del grup dels dotze grans teatres d’òpera del món que disposen de cor i orquestra estables, i que la presència regular de veus i autoritats internacionals reforça la imatge cultural de la ciutat a escala global.
Governança i finançament: estabilitat com a condició d’excel·lència
Un dels eixos centrals del debat va ser el model de finançament i governança del Liceu. Alemany va explicar l’equilibri entre aportació pública i generació de recursos propis: aproximadament el 50% del pressupost prové de les administracions, mentre que l’altra meitat s’obté d’entrades, abonaments, mecenatge, lloguer d’espais i drets diversos. Salvador Alemany va remarcar que actualment s’ha assolit una estabilitat pressupostària i de governança, sustentada en la importància d’un bon equip de direcció general, artística, musical i del cor com a base del projecte.
Liceu Mar: cultura i transformació urbana
El projecte Liceu Mar va ocupar una part destacada de la sessió. Alemany va defensar la necessitat d’una segona seu operística al port de Barcelona, seguint el model d’altres grans teatres internacionals. La proposta preveu un nou edifici que permetria ampliar capacitats artístiques, acollir nous formats i reforçar l’atractiu internacional de la ciutat. El projecte avança amb una estratègia “pas a pas”: ja s’ha convocat un concurs internacional d’arquitectura amb 55 candidatures, de les quals se’n seleccionaran cinc. Les previsions apunten a una possible obertura entre 2031 i 2032, sempre vinculant arquitectura, paisatge urbà i model cultural.
Geocultura: quan la cultura transforma la ciutat
Durant la taula rodona posterior a l'entrevista, el periodista i gestor cultural Fèlix Riera va introduir el concepte de geocultura, entesa com l’impacte territorial de la cultura en la transformació urbana i econòmica. Va citar exemples com les ampliacions del MNAC o el MACBA, nous pols com Montjuïc o les Tres Xemeneies, i grans iniciatives privades com el projecte Gènesi del Grup Focus o el futur museu Carmen Thyssen. Segons Riera, la cultura dinamitza barris, redistribueix fluxos turístics, millora espais públics i genera activitat econòmica en connexió amb la restauració, el comerç o l’hoteleria. En aquest context, va defensar una ciutat que permeti una certa “desbordança creativa” —el “roure”— davant d’un excés de regulació que pot convertir la cultura en un “bonsai”.
El lideratge creixent del sector privat
Un altre dels consensos de la sessió va ser el paper cada vegada més rellevant del sector privat en el lideratge cultural. Riera va posar l’exemple de París, on grans fundacions privades tenen avui més impacte que moltes institucions públiques tradicionals, i va apuntar cap a un futur equilibri entre inversió pública i privada.
En la mateixa línia, Isabel Vidal, presidenta de l’Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya (ADETCA), va parlar d’un renaixement del compromís empresarial amb la cultura, visible en les comissions de cultura de Foment, PIMEC, la Cambra o Barcelona Global. Vidal va reclamar que el sector privat sigui un interlocutor central en la definició de l’estratègia cultural de ciutat, en cooperació però no subordinació a l’administració.
Cultura, marca ciutat i atracció de talent
La directora general de Barcelona Global, Mercè Conesa, va aportar dades que reforcen la relació entre cultura i atractivitat internacional. Segons el World Best Cities Index 2025, Barcelona és la vuitena ciutat del món en estil de vida i cultura, un factor clau per atreure i retenir talent. Les enquestes biennals a gairebé 1.000 residents internacionals mostren una valoració molt elevada de l’oferta cultural, amb una puntuació mitjana de 6 sobre 7. Conesa va insistir en la necessitat de combinar atracció de talent extern amb excel·lència formativa pròpia per consolidar un ecosistema sostenible.
Impacte econòmic, retorn social i dèficit de dades
Vidal va recordar que el 2025 va ser l’any de major recaptació teatral de la història de Catalunya, amb més de 3 milions d’espectadors i prop de 99 milions d’euros d’ingressos, i va destacar estudis que demostren un alt retorn social de les arts escèniques i la música clàssica. Tanmateix, va alertar de la manca estructural de dades agregades sobre el consum cultural al país. En aquest sentit, va valorar positivament que la Generalitat estigui desenvolupant una eina informàtica per integrar dades, imprescindible per visibilitzar l’impacte real del sector.
Nous públics, educació i inclusió
La sessió també va abordar els reptes de rejovenir i diversificar els públics. Alemany va exposar iniciatives com Petit Liceu, Liceu Aprèn, Liceu Apropa i el programa sub35, que ha passat de 4.000 a 23.000 joves registrats, amb entrades a preus accessibles. El gran repte, va admetre, és convertir una part d’aquests joves en abonats quan superen els 35 anys. Vidal va posar l’accent en l’educació artística amb programes que connecten joves i gent gran per combatre la soledat a través de la cultura. Conesa va afegir la necessitat de repensar formats i ofertes en un context de canvi demogràfic.
Cultura com a riquesa i identitat urbana
La sessió va concloure amb una idea compartida: la cultura és una riquesa múltiple —econòmica, social, emocional i cívica— que vertebra barris, construeix identitat i reforça valors democràtics. Imaginar una ciutat sense llibreries, teatres o biblioteques, va suggerir Vidal, permet entendre fins a quin punt aquests espais defineixen on i com volem viure.
En aquest sentit, els ponents van coincidir que els grans equipaments culturals, combinats amb bona programació, cooperació territorial i models de gestió sostenibles, són una peça clau per reforçar la cohesió social i el sentiment metropolità de Barcelona.
