La vicedegana del Col·legi de Procuradors dels Tribunals de Barcelona (ICPB) i vocal de la Comissió d’Igualtat del Consejo General de Procuradores de España (CGPE), Margarita Ribas Yglesias, va comparèixer el dilluns 19 de gener davant la Comissió d’Igualtat i Feminisme del Parlament de Catalunya per subratllar la importància de reforçar polítiques actives d’igualtat. Durant la seva intervenció, va posar en valor que els procuradors i procuradores, per la seva proximitat a la ciutadania i experiència quotidiana als jutjats, són sovint els primers operadors jurídics que detecten situacions de risc en casos de violència de gènere o vulneració de drets de dones i nenes. Aquesta posició els permet identificar anomalies o disfuncions relacionades amb discriminacions per raó de gènere, ja sigui en l’àmbit processal, en les comunicacions o en l’aplicació pràctica de les normes.
La vicedegana va estar acompanyada per Susana Puig Echeverría, vocal responsable de deontologia de l’ICPB. Després de l'exposició inicial de Ribas Yglesias, va arribar el torn de preguntes de les diputades dels diversos grups parlamentaris, que van ser respostes per les dues representants de la Junta de Govern del Col·legi de Procuradors de Barcelona.
En la seva intervenció, la vicedegana va destacar que és prioritari impulsar i treballar conjuntament amb el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya una “formació jurídica bàsica” per a nenes, nens i adolescents, que els permeti conèixer i exercir des de ben aviat els seus drets en matèria d’igualtat i violència de gènere. En aquest sentit, la representat de la Procura va considerar que caldria tenir en compte la Llei 17/2020, que amplia el concepte de violència masclista a la violència digital, institucional i en l’àmbit de la vida política. “Conèixer els drets des d’edats primerenques és una eina de prevenció i d’empoderament democràtic”, va afegir.
Pel que fa a la judicatura, Ribas Yglesias va assenyalar que la igualtat no depèn només del nombre de dones exercents, sinó també del disseny institucional de les professions jurídiques, ja que la igualtat formal en l’accés no garanteix per si sola una igualtat real d’oportunitats i reconeixement. Així, en la seva intervenció va argumentar que les dones són majoria en els primers nivells de la carrera judicial, però la seva presència disminueix a mesura que s’ascendeix. En concret, en el conjunt de l'Estat espanyol el 57,2% de la carrera judicial està integrada per dones i la seva presència en òrgans judicials col·legiats arriba al 42,3%, però només el 22% dels membres del Tribunal Suprem són dones.
La vicedegana de l'ICPB va subratllar que la importància d’integrar la perspectiva de gènere en la pràctica judicial “no és teòrica”. En aquest sentit, va recordar una recent sentència dictada per una jutgessa de Barcelona, on s’anul·lava una prova pericial biomecànica per identificar-hi un biaix de gènere, ja que no tenia en compte la diferència cinemàtica que presenten les dones. Aquesta resolució posa de manifest, segons el que va apuntar la representant de la Procura, que la igualtat “no és una qüestió ideològica, sinó una exigència jurídica per garantir una tutela judicial efectiva”.
Ribas Yglesias va posar també de relleu que des del CGPE, el màxim òrgan de la Procura a Espanya, s’està treballant en l’elaboració i aplicació de protocols d’igualtat en els col·legis de procuradors, en la promoció de bones pràctiques amb perspectiva de gènere i en mesures de conciliació familiar que permetin un accés real a llocs de responsabilitat. Així mateix, el CGPE participa activament en tràmits parlamentaris per garantir una representació equilibrada de dones i homes, mostrant un compromís dinàmic i en evolució per reforçar la igualtat al sistema judicial.
La vicedegana de l'ICPB també va destacar la “feminització estructural” de la Procura, amb presència majoritària de dones a Catalunya, on representen el 65,1% del col·lectiu, amb percentatges encara més alts a Lleida (79%), Girona (75,9%), Barcelona (61,7%) i Tarragona (59,6%). A nivell espanyol, les dones procuradores representen el 66,9% del total del col·lectiu i el 57% dels col·legis estan liderats per una degana. Aquesta feminització estructural té també, segons va considerar Ribas Iglesias, un valor qualitatiu, ja que permet la detecció precoç de situacions de risc i vulnerabilitats dins del sistema judicial.
Per concloure, la representant de la Procura va afirmart que “parlar d’igualtat en l’àmbit de la justícia no és referir-se només a normes o xifres. És parlar de com es prenen les decisions, de com s’exerceix el poder públic i de com les institucions responen davant situacions de desigualtat, discriminació o vulnerabilitat”. En aquest sentit, Ribas Yglesias va concloure que una justícia més igualitària “no és només una justícia més justa. És també una justícia més eficaç, més propera, més legítima i, sobretot, més segura”.