Oratòria és una paraula una mica passada de moda que defineix l’art de persuadir, informar, convèncer o commoure a un públic determinat. Efectivament, no té la mateixa finalitat un míting polític (que vol seduir o reforçar vincles amb l’audiència) que una roda de premsa (que vol informar o en benefici de determinats interessos) ni un sermó religiós o un homenatge funerari (que volen destacar i/o recordar els principis fonamentals d’una doctrina o els valors personals d’una persona desapareguda).
Oratòria és una paraula una mica passada de moda que defineix l’art de persuadir, informar, convèncer o commoure a un públic determinat. Efectivament, no té la mateixa finalitat un míting polític (que vol seduir o reforçar vincles amb l’audiència) que una roda de premsa (que vol informar o en benefici de determinats interessos) ni un sermó religiós o un homenatge funerari (que volen destacar i/o recordar els principis fonamentals d’una doctrina o els valors personals d’una persona desapareguda).
En qualsevol cas, el denominador comú és la persuasió. Està demostrat que qui no comunica no persuadeix, i qui no persuadeix no aporta valor al seu cercle d’interessos.
Avui dia l'oratòria ha derivat en concepte definitori de la projecció social d'alguns filòsofs, com Demòstenes o Pericles a l'antiga Grècia: polítics o parlamentaris, com Abraham Lincoln, Winston Churchill, Nelson Mandela, Martin Luther King, John F. Kennedy o Emilio Castelar; predicadors com sant Tomás d’Aquino o sant Vicent Ferrer; o fins i tot venedors ambulants com els que la gent de la meva generació vam conèixer de petits oferint les seves mercaderies per les cantonades.
Actualment d'aquesta capacitat ja no se'n diu “tenir una bona oratòria”, se’n diu “tenir bones habilitats comunicatives”. Una substitució semàntica encertada, atès que el segon concepte inclou el primer i que la comunicació no s'expressa només verbalment sinó gestualment en més d’un 80% dels casos, com diuen alguns especialistes.
Estem parlant de “llenguatge no verbal”, un llenguatge corporal que cal controlar amb el to de veu, les inflexions, les pauses i altres tècniques, per tal de mostrar arguments i conviccions sense impostar exageradament la veu, que és quelcom que sol generar desconfiança.
I és justament per aquì per on cal començar: per les conviccions. Cap orador, de cap època històrica, serà capaç de convèncer, i encara menys commoure ningú sinó està plenament convençut de les seves tesis.
COMUNICAR, COMMOURE, CONVÈNCER
Convèncer i commoure comparteixen el mateix prefix que comunicar, que significa unió, companyía, participació o agregació. És a dir, comunitat, que és una creació cultural indispensable per fer negocis, aixecar empreses, formar equips, interactuar amb col·laboradors, proveïdors i altres stakeholders d'interès per a qualsevol projecte, un cop identificats els públics potencialment interessats.
I aquesta és justament la divisió d'Intermèdia Comunicació, la de formació en habilitats comunicatives, que sota lideratge de la formadora Anna Caballero, més està progressant darrerament a l’agència.
Una formació que comença per explicar la tècnica del triangle invertit (titular, entradeta i conclusió final) i que serveix tant per ordenar la comunicació oral com per a la comunicació escrita.
Enhorabona Anna.
Que tingueu un bon mes de març!