Comunicar amb claredat i seguretat en públic és una habilitat que s’entrena. Amb mètode i pràctica, qualsevol portaveu pot aprendre a estructurar millor les seves idees, adaptar-se a diferents formats i projectar confiança. El resultat sempre és missatges més sòlids i intervencions amb impacte. A les sessions de formació de portaveus treballem la comunicació com una competència estratègica: planificada, entrenada i mesurable.
Comunicar amb claredat i seguretat en públic és una habilitat que s’entrena. Amb mètode i pràctica, qualsevol portaveu pot aprendre a estructurar millor les seves idees, adaptar-se a diferents formats i projectar confiança. El resultat sempre és missatges més sòlids i intervencions amb impacte. A les sessions de formació de portaveus treballem la comunicació com una competència estratègica: planificada, entrenada i mesurable.
El procés comença sempre amb una fase d’anàlisi. Abans d’entrar en tècniques d’oratòria, definim què s’ha de dir i per què. Identifiquem els objectius de comunicació, el context (entrevista, conferència, roda de premsa, vídeo corporatiu o entorn online) i el públic al qual ens adrecem. A partir d’aquí, ajudem el portaveu a concretar els seus missatges clau: idees força clares, sintetitzables i alineades amb l’estratègia de l’organització. També analitzem els punts forts i febles del portaveu. Tots tenim aspectes que funcionen molt bé i que cal potenciar, i també és important detectar aquells punts febles per poder-los treballar i posar-hi solució abans de qualsevol intervenció.
La segona fase és l’estructuració del discurs. Treballem una tècnica per ordenar les idees perquè el relat sigui coherent, entenedor i memorable. Practiquem la síntesi, estructures de resposta per a entrevistes (especialment útils davant preguntes complexes o incòmodes) i recursos per reforçar els missatges amb dades, exemples o anècdotes que els facin més tangibles.
El nucli de la formació és la pràctica. Simulem entrevistes amb periodistes, intervencions en públic, compareixences breus davant càmera o presentacions davant equips interns. Les simulacions es graven i s’analitzen amb detall. El feedback és individualitzat, específic i orientat a la millora: què funciona, què es pot optimitzar i com fer-ho de manera concreta.
Pel que fa a les habilitats, en treballem quatre dimensions essencials: la claredat i l’impacte; la seguretat; l’adaptació i la comunicació no verbal.
La claredat i l’impacte passen per estructurar les idees, evitar tecnicismes innecessaris, formular titulars i tancar intervencions amb missatges que deixin empremta. La seguretat es treballa mitjançant tècniques per gestionar nervis, controlar el ritme, utilitzar silencis i projectar una imatge de confiança coherent amb el rol que es representa. L’adaptació implica ajustar el to, el llenguatge i el nivell de detall segons el format i l’audiència —entrevistes en directe, pòdcasts, reunions internes o presentacions davant clients— perquè el missatge sigui sempre pertinent i eficaç.
Finalment, abordem la comunicació no verbal: veu, entonació, postura, gestualitat i expressió facial. Sovint, petits ajustos en aquests aspectes generen grans canvis en la percepció de credibilitat i lideratge.
Els resultats són visibles. Professionals que inicialment responen amb frases llargues i disperses aprenen a sintetitzar en idees clares. Portaveus que evitaven la càmera acaben transmetent amb serenitat i convicció. Quan el missatge és clar i la persona el comunica amb seguretat, l’impacte reputacional de l’organització es multiplica.
La por a parlar en públic acostuma a ser, en realitat, por a perdre el control. Quan un portaveu rep eines i mètode, aquesta por desapareix i és substituïda per la seguretat de qui sap exactament què vol dir i com vol ser recordat.
Comunicar amb seguretat i eficàcia és una habilitat que s’entrena.