Quan jo treballava en mitjans de comunicació convencionals (sempre he pensat que una agència com la nostra també fa funcions de mitjà de comunicació) les redaccions eren petits paradisos emboirats de fum de tabac i aromes de gintonic, on de tant en tant volava un avionet de paper destinat a cridar l'atenció d’algun/a col·lega.
L’avionet era un missatge que solia ser d’amistat i servia per connectar l'espai personal i professional d’emissor i receptor, encara que fos breument. Per això, des de la seva fundació, el mes de novembre de 1990, el logo d’Intermèdia, la gran connectora de persones i projectes de Catalunya, és l’avionet de paper que podeu veure en totes les nostres comunicacions.
Per a nosaltres, el nostre logo es la representació semàntica d’un missatge que ha hagut de ser elaborat amb cura, tot sovint en equip, i llançat amb precisió al destinatari elegit i no necessàriament a un altre, atès que no equivocar-se de destinatari és tan important com elaborar-lo. I això no es pot fer sense tenir un gran coneixement i una gran proximitat amb l’ecosistema (la gran sala de redacció) del país com la que, modestament, tenim nosaltres. .
DE LA COMPLICITAT A LES TRINXERES (?)
Tot això em venia al cap la setmana passada després d’assistir a l’Ateneu a la presentació del darrer llibre de l’amic i company Jesús Conte, “A les dues bandes de la trinxera” , on l’autor (vés amb compte) ens parlava del canvi de paradigma relacional experimentat desde fa anys entre periodistes de mitjans, polítics, dircoms i agències de comunicació.
Explicava Conte, i potser enyorava, el fet que en temps passats, aquests quatre estaments professionals compartien un esperit de complicitat i fins i tot de companyonia, que actualment s'ha perdut en benefici d'interessos més concrets d’uns i altres vinculats a la seva adscripció I dependència professional, i per tant, personal.
Res a dir, tot és ben legítim mentre no es traspassin certs límits que tothom coneix i que ara no cal explicar quins són. La pregunta, però, és aquesta: s’han traspassat ja de manera irreversible?
Esperem que no. En qualsevol cas, sempre és bo saber que hi ha l’avionet independent i resistent d'Intermèdia i el gran equip de treball que hi ha al darrera per connectar persones i projectes per damunt d’altres consideracions.
Que tingueu un bon mes de novembre!