Assistim a la gran gala de presentació de la Guía Michelin 2024 que aquest any se celebra a Barcelona. La ciutat acull aquest esdeveniment amb tots els honors i amb la presència dels millors cuiners del món i tots els xefs de referència a la ciutat. L’Ajuntament i Turisme de Barcelona han estat els principals promotors de l’acte. No és per menys, Barcelona avui és la ciutat d’Espanya amb més estrelles Michelin.
Una nit d’estrelles amb la dosi necessària per recuperar l’orgull i l’autoestima per la ciutat. Orgull del que som i del que som capaços de fer. La ciutat tampoc pot ser aliena a les crítiques recurrents sobre quin impacte directe generen aquests tipus d’esdeveniments o projectes per a la ciutat. Cada dia hi ha més gent que ho passa malament i tot costa més i és més dificultós. Els qui aixequen cada dia la persiana en són molt conscients.
Malgrat tot, ens convé cuidar la marca Barcelona, la seva reputació i la notorietat internacional que genera, gràcies a actors importants de la ciutat com el Barça, La Boqueria, la Sagrada Família, la Pedrera o el Park Güell, per citar alguns exemple icònics. Intangibles que generen marca però també riquesa, activitat econòmica i, per tant, progrés social.
L’oportunitat que ens van donar els Jocs Olímpics per projectar Barcelona va ser un gran pas. Durant molts anys hem viscut d’aquest llegat i, m’atreviria a dir, de la inèrcia de la bona imatge que vam projectar al món.
Avui vivim temps incerts, tot canvia molt ràpid i, certament, arreu hi ha una competència ferotge pel talent. La nostra ciutat ha de seguir a la lliga dels primers. Quan guanyes alguna estrella Michelin, els restauradors afirmen que el difícil és mantenir-se en aquest nivell i fer sostenible el negoci de la restauració.
Barcelona ha guanyat temps enrere moltes estrelles Michelin i les ha sabut conservar. Però sempre venen nous reptes per generar noves il·lusions, com acollir la Copa Amèrica de Vela l’any 24; seguir sent la capital mundial del Mobile o recollir la responsabilitat de constituir-se en la capital mundial de l’arquitectura el 2026; preservar un turisme sostenible i de qualitat, i invertir en investigació, recerca o innovació digital. Avui, però, amb això no n’hi prou.
L’aposta ferma per tenir el millor talent, millorar la nostra competitivitat i eficiència en el sector públic i privat són algunes de les batalles del present. També ho és recuperar el sentiment tant nostre de col·lectivitat, creient en una veritable col·laboració públic-privada. Els recursos són limitats. L’individualisme i la fragmentació no sumen en cap societat, organització o empresa. Cuidem entre tots la marca Barcelona, com aquell qui treballa pel seu projecte o horitzó personal i ho fa de forma sostinguda, col·laborativa i amb il·lusió.