Al món de l’empresa, l’inventari periòdic de productes en stock es fa un cop al dia, a la semana, al mes o a l’any, cosa que provoca una certa incertesa entre data i data de registre. En canvi, quan l’inventari és permanent les actualitzacions es produeixen en el mateix instant en que hi ha un canvi i proporciona una informació més exacta de l’estat de la qüestió.
El pas de la periodicitat a la permanència és, justament, una de les transformacions més rellevants que ha experimentat la informació. No fa gaire, l’actualització era periòdica i es feia a través dels periòdics, dels diaris. Ara, la informació és permanent i flueix, a raig, a través d’internet.
Però la informació és un producte o un servei? Segons el professor Gustavo Nardi, el producte és una cosa tangible que es consumeix després d’haver-se fabricat i el servei és una cosa intangible que es realitza en el moment exacte en que és consumit.
Per tant, la informació és totes dues coses. Un producte que demana tot un procés d’elaboració industrial i professional i un servei que es materialitza tan bon punt arriba a l’usuari. Un servei públic, per cert.
Sobre aquest tema en vam parlar abastament a la segona jornada dels Diàlegs sobre el futur de la premsa del proppassat 16 de novembre i que trobareu just a sota d’aquest editorial.
En el seu decurs, els ponents van coincidir en que un dels riscos actuals del periodisme és la necessitat de ser els primers en explicar una notícia, sense temps material per haver-la elaborat amb garanties. Un perill que solament
es pot evitar si els mitjans estan ben finançats i depenen més de la seva comunitat de lectors que no pas de la publicitat o les subvencions.
Cal, doncs, recordar que la informació és un producte elaborat per unes empreses que necessiten recursos per funcionar, cal distingir entre informació i soroll, i cal saber que en aquesta vida no hi ha cap producte ni cap servei que surti realment de franc.
Que tingueu un bon Nadal i un bon any!
Completament d’acord amb l’afirmació que la informació és “un servei públic, per cert”. No fa gaires dies vaig assistir al congrés Innovacom i em van preocupar els intents de Pérez Tornero, en la seva intervenció “El periodismo como servicio público”, de diferenciar entre “periodisme públic” i “periodisme privat”. Ja sé que periodisme i informació no són sinònims, però en els dos casos son serveis a la societat, a la comunitat. Si no, no són ni periodisme ni informació, en el sentit que en parla en Toni Rodríguez.