Fins fa ben poc, la Lluna tenia dues cares: la que es veu des de la Terra i l’anomenada “cara oculta”. Nosaltres només en veiem una perquè el satèl·lit triga exactament el mateix temps en rotar sobre el seu eix que en completar una òrbita sencera al voltant de la Terra. Això fa que quan ens referim a una qüestió inquietant i desconeguda, la situem figuradament a la cara fosca de la Lluna. 

Fins que el gener de 2019, la missió xinesa Chang’e-4 va aterrar a la cara oculta de la Lluna i va confirmar allò que ja sospitàvem: la cara “fosca” està tan il·luminada com l’altra. El que passa és que no la vèiem. Més o menys, igual com passa amb la informació.

L’altre dia, en una trobada d’Intermèdia Online amb l’autor de ‘El fill del xofer’, Jordi Amat, van sorgir unes quantes qüestions: hi ha coses que se saben però no s’expliquen? Hi ha una informació destinada al consum general i una altra de reservada només per algunes elits? 

El dret a la informació veraç està recollida a l’article 20.1 apartat d de la Constitució quan diu que els ciutadans tenim dret “a comunicar o rebre informació veraç per qualsevol mitjà de difusió”. És a dir, la informació veraç no és un privilegi, és un dret. Un dret a rebre i difondre informació veraç, no únicament “versemblable”, en el benentès que “veraç” vol dir que és veritat i “versemblable” vol dir que sembla que pot ser veritat.

El problema surt quan hi ha drets que no s’exigeixen, o ja es dona per sabut que no seran respectats. Creiem que és un bon moment per pensar-hi.

Feliç jornada electoral i que tingueu un bon mes de febrer!