John Foster Dulles va ser secretari d’estat dels EEUU al govern del general Eisenhower, entre 1953 i 1959, uns anys clau a la Guerra Freda, en els quals Nord Amèrica es disputava el domini del món amb la Unió Soviètica. Davant la pila creixent de problemes que li anaven caient al damunt, Dulles va arribar a una conclusió: el problema no és tenir problemes. El problema és haver de tornar a resoldre els mateixos problemes que ja tenies l’any passat. 

Resoldre conflictes, especialment els de comunicació, mai ha estat fàcil. Diuen els teòrics que primer de tot cal identificar-los; analitzar-los des de diferents punts de vista; fer enquestes i focus group; escoltar les xarxes; mirar com ho fan els altres; anar retrocedint baula a baula fins a descubrir on s’origina l’error; encarregar el cas a una consultora externa… I finalment, si tot falla, prendre distància i tornar a començar.

Però cal tenir present que identificar un problema no és buscar-ne culpables. Perquè si l’equip responsable de solucionar-lo sospita que aquest és l’objectiu real de la investigació, el problema quedarà sense resoldre i tornarà a sorgir, ja sigui al cap d’un any, com temia mister Dulles, ja sigui quan es tornin a donar les condicions que l’han generat. Amb l’efecte addicional que, a partir d’aquell moment, ja no seran solament els “culpables” els que s’abstindran de prendre futures decisions compromeses: serà tothom qui davant la possibilitat d’equivocar-se, n’evitarà el risc, afeblint d’aquesta manera la musculatura de l’organització, l’eficàcia de la seva comunicació interna, la seva capacitat d’aprenentatge mitjançant la vella tècnica de la prova i error, i per tant, la viabilitat i competitivitat del projecte. 

Cinc segles abans de Crist, Heràclit ja deia que ningú es pot banyar dues vegades al mateix riu. Com tampoc ningú pot agafar el tren de migdia un cop ha passat. Sempre és millor baixar-ne a la que te n’adones que t’has equivocat de via, que no pas no haver-ho provat. Perquè una equivocació es pot corregir, però el tren de migdia només passa a migdia. 

Que tingueu un bon mes d’abril.