Periodistes i escriptors saben que el primer paràgraf d’un text és el més difícil de fer, perquè del seu encert depèn que el lector continuï llegint o s’hi giri d’esquena. Diuen que començar una tasca sempre és molt més difícil que acabar-la. Però, en el cas que ens ocupa cal que el començament resumeixi en poques paraules el missatge bàsic de la història i la connecti de debò amb l’interès del major nombre possible de lectors.

Quan això succeeix de manera reiterada, l’autor converteix la seva firma en marca personal.

El fonament de la marca personal del comunicador rau en la capacitat de compartir novetats, oferir dades de valoració i identificar-se emocionalment amb l’audiència, cosa que passa tant en el camp del periodisme i la literatura com en el de la venda de productes i serveis.

Per ser atractives, marques, signatures i etiquetes han de suggerir al públic destinatari alguna possibilitat de millora, ja sigui informativa, sensorial o emocional, cosa que fa que els prescriptors més fiables destaquin per damunt dels altres. En un món ple de soroll mediàtic on la informació caduca tot just publicada i els missatges bombardegen contínuament el consumidor, els principals valors de la imatge de marca són la immediatesa, la fiabilitat, l’empatia, la facilitat d’accés i la sinceritat, uns elements molt fràgils que es trenquen a la primera sotragada.

Amb el fet afegit que avui en dia internet ja ha superat a la televisió i la ràdio com a mitjà informatiu habitual i el ciutadà s’ha empoderat de l’espai públic a través de les xarxes socials, on la construcció i/o destrucció d’una marca és quelcom extremadament fàcil de fer. Només cal recordar que a l’estat espanyol un 96% del comerç electrònic es realitza a través del telèfon mòbil i més d’un 26% dels usuaris tenen dos mòbils, amb la facilitat que això implica de cara a l’accés a l’e-commerce, la compra per impuls… i la crítica digital compulsiva. 

Bona marca, doncs, i que tingueu un bon mes d’octubre.