A punt de submergir-nos en una temporada que promet ser animada, girem la vista enrere i, dels millors moments del mes d’agost, destaquem els banys de bosc gaudits al bosc de Cereja, en complet silenci i soledat.
El Shinrin Yoku és una pràctica japonesa que consisteix en envoltar-se d’arbres, obrir els sentits i, sobretot, escoltar. Si escoltes bé, descobreixes que no estàs tan sol, ni tan en silenci. Sota el bosc hi ha tot un sistema invisible de connexions entre fongs, plantes i arbres intercanviant-se informacions vitals per la seva supervivència. Una mena de gran sistema informàtic que detecta amenaces (gairebé sempre provocades pels humans), preveu perills i comparteix informació, i fins i tot ajuda, en forma de nutrients adreçats als més febles.
De tot això en parla Peter Wohlleven a “La vida secreta dels arbres”, un llibre força recomanable, que ens descobreix un tipus de comunicació pràcticament imperceptible però tremendament efectiu. Aquell que fa camí sense fer gaire soroll, avançant a pas de roure, construint comunitats sota un sistema de lideratge compartit que protegeix tots els individus, aprofitant les oportunitats i lluitant en grup contra l’adversitat.
A l’altre extrem, hi trobem la comunicació tòxica, la cridòria, el lideratge narcisista, la immediatesa del missatge. En definitiva, la buidor.
No hi ha cap comunitat que hagi estat capaç de progressar sense comunicar-se adequadament. Triar una o una altra forma de comunicar-nos, depèn de nosaltres.
Que tingueu una bona rentrée.