Acabem aquest any dificil amb dues bones notícies domèstiques: la celebració del 30é aniversari d’Intermèdia i la incorporació d’IP Comunicació al nostre projecte. Aquests dos fets rellevants, més la presentació de la meva darrera novel·la sobre periodistes i polítics de la transició, conformen un paisatge positiu, de commemoració necessarìàment telemàtica, que tenim molt de gust en compartir amb vosaltres.
Però, recordem-ho, no som pas les agències de comunicació qui hem de ser notícia, sinó l’activitat dels nostres clients que, d’una o un altra manera, sou tots els que ens llegiu.
Diuen que el cronista Heròdot d’Halicarnàs, que va viure fa 2.500 anys intentant explicar les coses que passaven al món conegut de la seva època, va ser el primer periodista de la història. O si més no, el primer periodista identificat, atès que, probablement, de personatges inquiets i delerosos de saber què fa la gent, perquè ho fan i quines són les conseqüències, n’hi ha hagut des que la humanitat es va posar dreta i va guanyar perspectiva i camp visual.
El problema és quan l’intèrpret d’aqueixes realitats deixa de ser un observador per convertir-se’n en protagonista. És el cas d’un antic col·lega de tràgic final, les aventures i desventures del qual acaben de ser publicades per Jordi Amat en forma de biografia novel·lada, sota el títol de “El fill del xofer”. Possiblement, el pecat original del desfermat Alfons Quintà no va ser el despotisme, ni la misoginia, ni l’ànima venjativa que l’impulsà a anar canviant d’amics i d’aliats a cada nova crisi professional sobrevinguda. Amb tota seguretat, en aquest cas, com en tants altres, l’origen de la tragèdia rau en la perversió de l’ofici de periodista (i/o del comunicador) que no tenint-ne prou amb explicar les coses, vol ser-ne l’artífex.
Sortosament de casos com aquest no n’hi ha gaires. Llàstima que siguin tan cridaners.
Que tingueu un bon mes de desembre i festes de Nadal.