Explica Ildefonso Falcones que els bastaixos no cobraven diners per dur pedres de Montjuïc al Born per construir Santa Maria del Mar . Ho feien un cop acabada la seva feina de descarregadors del moll de Barcelona, en honor a la Mare de Déu dels pescadors i potser per expiar algun pecat inconfessable. N’hi havia dos que eren amics inseparables (això ja no ho diu en Falcones), però un sempre feia mala cara i l’altre sempre estava content. “Què feu?” els hi va preguntar un dia un mariner de Ribera. “Porto pedres amunt i avall” va respondre el malcarat. “Estic construint una Catedral”, va dir l’home content.
La motivació és, sens dubte, el principal motor de l’èxit. Probablement, sense bastaixos orgullosos de la seva feina, la Catedral dels pobres no hauria pogut fer la competència a la Catedral dels nobles, aixecada a l’actual Barri Gòtic. Sense orgull de pertinença, sense consciència d’equip, no hi ha cap possibilitat de tirar endavant una empresa.
Però algú se n’ha d’encarregar de fer partícep a tota l’organització de quin és el projecte, qui l’ha de desenvolupar, com s’ha de fer, perquè, quan, i on: les sis “w” anglosaxones (what, who, how, why, when, where) de la comunicació, tant externa com interna.
Sense comunicació interna no hi ha projecte. Sense participació, tampoc.
Que tingueu un bon mes de juliol.