No fa gaires anys als tallers i fàbriques hi havia un personatge modest però indispensable que ajudava els treballadors a fer una pausa i recuperar forces. Era el noi del càntir, el waterboy, que al món dels esports va acabar integrant-se en la figura del massatgista. Una peça fonamental a l’equip, que inevitablement va anar afegint funcions de coaching a la seva feina, a força d’anar ajudant psicològicament els jugadors en moments de defalliment. 

Així va ser com el waterboy va acabar sent un líder silenciós, un líder a l’ombra, que és l’espai on habiten els líders de debò, com ho va fer moltes dècades el mític Àngel Mur al Barça. 

Explica el psicòleg Luis Martinez Casasola-Hernández que el lideratge silenciós integra l’escolta activa amb la humilitat, l’empatia, el pragmatisme, la calma i la reflexivitat. 

Per escoltar activament cal fer-ho amb empatia i humilitat, mirant d’entendre el sentiment del teu interlocutor i cedint-li el protagonisme a l’hora dels reconeixements sempre que convingui. És un procés força útil de cara a la motivació, l’arrengleramemt d’objectius i la compartició d’informació sensible entre tots els membres de l’equip, a qui el líder silenciós s’ha d’adreçar de cara, mirant al ulls i propiciant la reflexió i la calma. 

Una actitud extraordinàriament efectiva en el món de la comunicació, tant interna com externa, de les organitzacions. Perquè sense una bona comunicació interna, no n’hi pot haver d’externa. 

Que tingueu un bon mes de desembre i un bon Nadal.