El Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya (CCJCC) aporta un valor social consolidat de 6,96 milions d’euros a partir del càlcul obtingut amb la metodologia del Valor Social Integrat (VSI), en una anàlisi que se centra en els efectes socials directament atribuïbles al Col·legi i produïts en el curt termini (és a dir, en el període comptable d’un any). Amb això, el CCJCC esdevé el primer col·legi professional al conjunt d’Espanya que aplica aquesta metodologia de comptabilitat social amb la voluntat de determinar, objectivar i visualitzar quin és el seu impacte global en la societat.
A partir de l’anàlisi i el càlcul realitzats per la Càtedra MANGO d’RSC d’ESCI-UPF i el propi Col·legi i amb dades corresponents a l’any 2022, també es conclou que per cada euro de pressupost s’han generat 2,85 euros de valor social integrat per a la societat en aquest mateix 2022. “És a dir, el pressupost s’ha transformat en més del doble de valor social creat per al conjunt dels grups d’interès”, ha remarcat Joan Vall, president del CCJCC.
La metodologia del VSI inclou el valor distribuït a la totalitat dels grups d’interès (o stakeholders) i incorpora els efectes no directament econòmics sobre aquests. Per al seu càlcul es tenen en compte, doncs, tant el valor social generat a través de l’activitat econòmica o Valor Social de Mercat –en base als indicadors tradicionals de comptabilitat– com també aquell que de forma específica ve donat per relacions alienes a les transaccions de mercat o Valor Social de No Mercat.
Valor Social de Mercat directe i indirecte…
El valor social generat per l’activitat econòmica d’una organització (Valor Social de Mercat o VSM) representa la creació i distribució de riquesa per als grups d’interès mitjançant mecanismes de mercat. En el cas concret del Col·legi i si atenem al VSM directe (és a dir, el valor econòmic distribuït entre empleats, administracions públiques, proveïdors financers i també el propi resultat econòmic i amortitzacions de l’organització), l’any 2022 va ascendir a 1,19 milions d’euros. En el cas del VSM indirecte (o efecte tractor de l’adquisició de béns i serveis per part de l’organització) es va xifrar en prop de 400.000 euros. En definitiva, sumades ambdues quantitats es va obtenir un VSM de prop d’1,6 milions d’euros.
… i Valor Social de No Mercat
A partir de la identificació del conjunt d’elements susceptibles de ser quantificats i monetitzats com a variables de valor social (a tall d’exemple, en aquest camp concret destaquen la formació professional per a auditors i no auditors; l’aportació de coneixement; la difusió i divulgació de la cultura de la transparència i el retiment de comptes; la col·laboració amb altres organitzacions; l’obertura del Col·legi a altres professions; la coordinació de voluntariat d’educació financera; i el compromís social, entre altres) i en base a la determinació dels grups d’interès que reben valor per part de l’entitat, l’anàlisi duta a terme –sorgida de la combinació d’una anàlisi qualitativa i una anàlisi quantitativa– ha conclòs que el Valor Social de No Mercat o VSNM (aquell que es distribueix sense contrapartida d’un preu real de mercat) va aproximar-se als 5,4 milions d’euros en el mateix període.
A diferència del VSM directe i indirecte –que es distribueix de manera específica als diversos grups d’interès–, una part del VSNM es genera de forma simultània per més d’un stakeholder. Per aquesta raó, a l’hora de calcular el Valor Social Integrat, s’ha partit del VSNM consolidat (el ja citat de prop de 5,4 milions d’euros) en detriment de la suma del VSNM rebut per cada grup d’interès (en aquest cas, 8,42 milions d’euros) amb el propòsit d’evitar duplicar el valor que es genera a la vegada per a diversos grups d’interès o diverses tipologies de valor.
Valor social, auditoria de comptes i interès públic
De forma complementària al valor social generat per l’activitat pròpia de l’entitat, Joan Vall, president del Col·legi, també destaca que “els serveis oferts pel conjunt de professionals de l’auditoria de comptes cobreixen una important necessitat social, per la qual cosa tenen una funció de marcat interès públic”.
I és que aspectes com la contribució a la transparència i la fiabilitat de la informació financera que fan pública les empreses i organitzacions, al costat de la consideració de l’auditoria com a “senyal potent” que es llança al mercat sobre la fiabilitat dels comptes (amb influència directa, per exemple, en l’avaluació i la qualificació atorgada per les empreses que subministren informació financera, creditícia i de riscos a tercers) o la contribució a la millora de la informació financera i no financera en un context marcat per un interès creixent per les qüestions relatives a la responsabilitat social, porten el president dels auditors de Catalunya a una reflexió final: “En futurs estudis, seria interessant considerar aquests elements de valor social generats i aproximar-ne la utilitat social en termes monetaris”.
Leave a Comment