Explica el neurocientífic Mariano Sigman (“El poder de las palabras”) que “les idees, com la risa, el plor, la por i l’entusiasme s’encomanen molt fàcilment i les multituds (…) condueixen fàcilment cap el deliri”. En front d’això, Sigman defensa les virtuts de la conversa en grups petits, que -diu- “són el seu hàbitat natural”.
La conversa és un acte de comunicació en la que dues o més persones assumeixen successivament els rols d’emissor i receptor d’informació, opinions o sentiments. El problema és quan tothom parla alhora o quan es barregen informacions amb opinions i sentiments: llavors no hi ha conversa. Només hi ha soroll, que és un producte freqüent de l’egolatria.
Consol Vancells, la nostra experta en construcció i manteniment de marca, va escriure a Via Empresa que el primer dia de cada curs que fa sobre Strategic Brand Management a l’ESCI-UPF demana als seus alumnes uns minuts de silenci. I un cop connectats amb la seva pròpia ment i, per simpatia, amb la dels seus companys, és quan els hi proposa iniciar una conversa.
La conversa és, doncs, constructiva. El soroll, en canvi, és destructiu. Per això les organitzacions que basen el seu creixement en la conversa externa i interna són capaces de construir la felicitat relativa dels seus membres i, per extensió, de la seva comunitat i, per tant, tenen la possibilitat de créixer..
Per créixer, diuen alguns empresaris d’èxit, no cal envoltar-se de gent “imprescindible”, però sí que és imprescindible envoltar-se de gent capaç de comunicar-se adequadament.
Perquè sense respiració no hi ha vida, però sense comunicació no hi ha vida intel·ligent.
Que tingueu un bon mes de març!