• Català
    • Español
    • English
(+34) 934 157 662 *
info@intermedia.cat
Intermèdia ComunicacióIntermèdia ComunicacióIntermèdia ComunicacióIntermèdia Comunicació
  • Inici
  • Qui som?
  • Què fem?
  • Intermèdia Confidencial
  • Clients
  • Eleccions ’23
  • Actualitat
    • Sala de premsa
    • Opinió
  • Contacte
SegüentAnterior

El vent d’Estremera

By Albert Ortas | Opinió | 1 comment | 8 febrer, 2018 | 1

El passat dissabte vaig anar al centre penitenciari d’Estremera per visitar l’amic i excompany Joaquim Forn, conseller d’Interior fins el passat 2 de novembre, data en què fou empresonat. Aviat complirà 100 dies de presó, compartint cel·la amb el seu col·lega i vicepresident del govern, Oriol Junqueras.

Feia un dia assolellat i ventós. Quan arribes a Estremera, notes la força del vent. Un vent que transmet solitud i tristesa.

La presó està situada a pocs quilòmetres del municipi que porta el seu nom. Estremera és un poble de la Comunitat Autònoma de Madrid, amb una població de prop de 1.300 habitants, al límit amb Castella-la Manxa. Va ser construït el 2008 i, malgrat que conserva unes infraestructures i uns serveis força nous, el fred és present en tots els espais que travessem.

El camí cap al centre penitenciari certament és monòton, el paisatge és àrid i sense gaires canvis. Només alguns altiplans dificulten veure una planúria del tot extensa.

A pocs quilòmetres de la presó, arribem a la parada obligada per agafar forces. El Mesón El Quijote és un restaurant de menú diari regentat per un català de Terrassa, pare de dos fills que viuen a Catalunya. La seva dona, originària de Cadis, no se n’amaga i ho té clar: li agradaria tornar a Catalunya. “Vam venir aquí a guanyar-nos la vida, però d’enyorança i ganes de tornar no ens en falten”, es justifica.

El Quijote s’ha acabat convertint en un punt de trobada de referència per a tots aquells que passen per la carretera o van a visitar algú a la presó d’Estremera.

Es fan ràpidament les 16.00h, temps just per acreditar-se i passar tots els controls de seguretat. Els dissabtes, les visites comencen puntualment a les 16.30h, però els sistemes de seguretat i els protocols d’acreditació són lents i feixucs i cal arribar-hi una bona estona abans.

Arriba el moment de la trobada. Familiars i amics ens acumulem tots junts davant la porta que donarà pas al passadís que ens condueix cap als pavellons on resideixen els presos, on també hi són en Quim i l’Oriol. Mentre dura la caminada es creen converses paral·leles sobre els fets ocorreguts i les notícies que han anat succeint els darrers dies.

Són moments de curta durada, però plens d’il·lusió i alegria per tots els que hi entrem. Sabem que tenim 40 minuts de conversa lliure. Tota una glopada d’aire fresc, si tenim en compte l’espai on som. Són els minuts més anhelats i més esperats de tota la setmana.

Parlar amb en Quim separats per una mampara de vidre i amb un telèfon com a canal de comunicació no resulta del tot fàcil. Només resta interessar-se sobre el seu estat d’ànim, escoltar-lo, saber si està bé i llistar tots els records que ens han donat tants amics i coneguts que pensen cada dia en ell.

La il·lusió per veure’l és màxima, i ell ens rep amb un somriure i amb actitud d’esperança. Està fort, fa bona cara i només ens demana una cosa: “no deixeu d’explicar a tothom que tinc moltes ganes de sortir”.

Ja de sortida, tots coincidim en haver vist una persona resistent, que manté l’enteresa i el sentit comú que sempre l’han caracteritzat. Malgrat el moment difícil que viu, en Quim és ordenat en les seves idees, perseverant en el seu treball i fidel als seus principis.

A la cabina del costat hi ha l’Oriol, que també rep la visita d’uns amics, entre ells el polític mediàtic Gabriel Rufián. Seriosos i atents a la conversa que mantenen amb el líder d’ERC.

I és que a la presó tenen molt de temps per pensar, reflexionar i treure les seves conclusions. Aviat 100 dies. El seu dia a dia és conviure amb gent que ha comès crims.

De sobte, es talla el so. Hem de marxar. Han transcorregut els 40 minuts de permís. El personal que treballa a la presó ens convida molt amablement a abandonar la sala de visites. És el moment més trist, quan t’acomiades, primer tocant el vidre i, després, amb un adéu llunyà.

Aquell gust dolç que mantens durant tota la conversa es transforma ràpidament en gust amarg quan toca dir adéu. Sortim fora i el vent d’Estremera segueix bufant. El primer pensament que em ve al cap és que desitjo que aquest vent d’Estremera canviï de direcció ben aviat.

 

Albert Ortas

(Joaquim Forn i Albert Ortas van treballar dotze anys junts a l’Ajuntament de Barcelona, on han compartit, en l’àmbit professional i personal, alegries, il·lusions i tristeses. Que per molts anys ho puguin seguir fent).

Albert Ortas, Blog, Estremera, Joaquim Forn, Oriol Junqueras

Albert Ortas

More posts by Albert Ortas

Related Post

  • Convoquem els mitjans a la festa de Santa Eulàlia!

    By Judit Huguet | 0 comment

    Dimecres 15 de març, el Gremi de Restauració va celebrar la seva particular festa de Santa Eulàlia amb un pregoner molt especial: Boris Izaguirre, periodista, presentador, guionista i escriptor veneçolà. Izaguirre es va fer moltLlegir més

  • Anna Sorli i Josep Figueras (cortesia de C84 i autor Roger Castellón)

    100 anys fent empresa

    By Albert Ortas | 0 comment

    No passa cada dia que empreses familiars com Sorli celebrin el seu centenari. Quan un projecte es treballa des de l’esforç, la perseverança i l’exigència de tots els que l’integren, aquest té molts números perquèLlegir més

  • Pensades sobre el Dia Internacional de les Dones

    By Sergi Cañisà | 1 comment

    En el marc de la commemoració del Dia Internacional de les Dones, les dones i els homes que integrem l’equip d’Intermèdia volem compartir amb vosaltres un seguit de reflexions que ens suggereix aquesta data tanLlegir més

  • El poder de la conversa

    By Toni Rodriguez Pujol | 0 comment

    Explica el neurocientífic Mariano Sigman (“El poder de las palabras”) que “les idees, com la risa, el plor, la por i l’entusiasme s’encomanen molt fàcilment i les multituds (…) condueixen fàcilment cap el deliri”. EnLlegir més

  • L’ecosistema digital, més viu que mai

    By Albert Ortas | 0 comment

    Amb l’èxit d’una nova edició del Mobile, lluny queden les imatges de febrer de 2020 en què el CEO de la GSMA, John Hoffman anunciava la cancel·lació de l’esdeveniment a causa del coronavirus. El mónLlegir més

1 comment

  • Xavier Castany Respon 09/02/2018 at 19:45

    Quina experiència… res a dir. Tant sols anims i molta força. una abraçada.

Leave a Comment

Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

SegüentAnterior

Entrades recents

  • 31 març, 2023
    0

    Convoquem els mitjans a la festa de Santa Eulàlia!

  • 30 març, 2023
    0

    Junts per Catalunya visita les instal·lacions del BHH

  • Anna Sorli i Josep Figueras (cortesia de C84 i autor Roger Castellón)
    30 març, 2023
    0

    100 anys fent empresa

  • Logo EBS Barcelona
    29 març, 2023
    0

    L’European Building Summit convertirà Barcelona en la capital de la construcció sostenible

Categories

Arxiu

Subscripció a Intermèdia News

* = required field
unsubscribe from list

Av. Diagonal 419, àtic 2a
08008 Barcelona
(+34) 934 157 662
info@intermedia.cat

  • Inici
  • Qui som?
  • Què fem?
  • Intermèdia Confidencial
  • Clients
  • Eleccions ’23
  • Actualitat
    • Sala de premsa
    • Opinió
  • Contacte

Últimas noticias

  • 31 març, 2023
    0

    Convoquem els mitjans a la festa de Santa Eulàlia!

  • 30 març, 2023
    0

    Junts per Catalunya visita les instal·lacions del BHH

  • Anna Sorli i Josep Figueras (cortesia de C84 i autor Roger Castellón)
    30 març, 2023
    0

    100 anys fent empresa

  • Nota legal
Copyright Intermèdia Comunicació
  • Actualitat
  • Clients
  • Contacte
  • Continguts
  • Eleccions ’23
  • Inici
  • Intermèdia Confidencial
  • Nota legal
  • Què fem?
  • Qui som?
  • Català
    • Español
    • English
Intermèdia Comunicació