Cada dia hi ha més gent que blasma contra la banalització de la informació oferida pels Mitjans de Comunicació. Cada dia hi ha més gent que clama contra la frivolitat de la política. Cada dia hi ha menys gent que valori positivament la professió de periodista. Cada cop hi ha menys gent que aprecii la professió de polític. Cada dia baixa una mica més la tirada i difusió dels Mitjans de Comunicació. A cada convocatòria electoral baixa el grau de participació ciutadana. Són qüestions aïllades? Hi ha alguna relació de causa a efecte entre unes i altres?
Jo conec un munt de polítics i de periodistes de pedra picada, honrats fins el moll de l’os, treballadors inesgotables, sabedors de la importància social del seu ofici. I m’indigno cada vegada que sento una desqualificació global, desinformada, de barra de bar, de predicador de sauna de barri. Penso que totes les condemnes generalistes són fruit de la supèrbia dels ignorants, de la seva necessitat d’afirmació.
Però també és veritat que hi ha casos concrets de polítics i de periodistes, malauradament cada dia més, que abonen aquestes actituds injustes que clamen al cel i demanen justícia. Sortosament, n’hi ha de justícia.
Però, al tanto, la justícia l’han de fer els jutges. No els periodistes, ni els polítics, ni una aliança concertada entre “justiciaires” d’ambdós gremis. Ni els Mitjans han de condemnar ningú ni els jutges han de limitar la llibertat d’expressió. Però, on arriben els límits d’uns i altres?
Per parlar-ne, celebrarem un debat sobre l’anomenada “condemna mediàtica” el 3 de desembre al Col·legi d’Advocats de Barcelona. Segur que s’hi podrà aprendre alguna cosa.