“Si vols ser un bon arqueòleg, has de sortir de la biblioteca”.
Com és ben sabut, el professor Indiana Jones torna a fuetejar des de fa setmanes les pantalles de cinema de mig món, tot i que la frase que encapçala aquest post no pertany a “El Dial del destí” sinó a “El regne de la calavera de cristall”, estrenada l’any 2008.
Es tracta d’una frase que defineix perfectament l’estil de vida que ens proposa Indy: estudi i acció.
Sortir de la biblioteca, sortir de la cova i, en definitiva, sortir de l’àrea de confort, és també el consell que no fa gaire expressava la opinion maker, Anna Gener, en un dels nostres Intermèdia Confidencial: si vols ser bo en alguna cosa, prepara’t a consciència, però després no et quedis tancat a les quatre parets de casa teva, perquè si no tens una visió directa de la realitat que et plantegi nous dubtes a resoldre cada dia, el cervell se t’assecarà en quatre dies.
Anna escriu un blog que es diu “La mirada d’Artemisa”, que era una deessa grega, caçadora, protectora de la natura, els nens i les dones que sortia a buscar recursos vitals, en plena igualtat amb els déus masculins, per alimentar la comunitat.
Hi ha qui diu que la cacera és un esport, més aviat inútil des que la humanitat va començar a domesticar animals per proveir-se de proteïnes durant tot l’any sense necessitat de córrer tot el dia amunt i avall o morir-se de gana els dies de tempesta o mala sort. Però en temps d’Artemisa, precursora de la romana Diana, la gent només es podia alimentar caçant o recol·lectant vegetals.
Per tant, ni caça ni recol·lecció eren un esport, eren una necessitat vital, dirigida per un líder que no es quedava a casa sinó que estudiava les seves possibilitats, observava l’entorn, feia previsions i mirava d’obtenir-ne resultats, al capdavant d’un equip ben entrenat que el respectava.
El líder del grup solia sortir de la cova abans que els altres i de tornada tancava la filera, pendent de qualsevol eventualitat que demanés la seva intervenció, ja fos defensiva, auxiliar, pacificadora o dissuasòria, però sempre en benefici del grup. Com encara ho fan avui dia els llops esteparis.
Per això és respectat pel grup. Perquè tothom sap que hi pot comptar en moments de creixement o de feblesa, i perquè saben que no es queda tot el dia a la biblioteca, tot i que també valoren les hores d’estudi, sense les quals tot serien corredisses sense cap mena de sentit.
Que tingueu un bon mes d’agost!