Franco descarta que pugui haver-hi eleccions anticipades. Critica la feblesa socialista, però assegura que el PP no presenta una alternativa vàlida.

Antonio Franco ha estat l’encarregat d’obrir el cicle d’Intermèdia Confidencial corresponent a l’exercici 2009/2010 amb una trobada especialment rica en aportacions dels presents, que van coincidir en un diagnòstic més aviat pessimista de la situació, tot i que, com va dir un dels assistents abans d’iniciar-se la sessió, “no hi ha mal que duri tota la vida”.

Franco va iniciar la seva inter-venció qualificant la reentré de “confirmatòria”, en el sentit que mentre que Alemanya i França comencen a remuntar, Espanya s’està quedant enrere, tal i com molta gent havia pronosticat.

En el terreny polític, i deixant al marge les causes que han provocat aquesta crisi, per a Franco, el Govern de Zapatero té les coses molt complicades, perquè la seva teoria econòmica és poc clara i sembla que les decisions no es prenguin amb prou visió de futur.

Aquesta tesi es fa molt evident, diu el ponent, amb la sortida de Solbes del Govern i la incorporació d’Elena Salgado al front de la cartera d’Economia.  Segons Franco, l’actual ministra és una persona solvent i bona administradora, però amb això no n’hi ha prou.

En una època de crisi econòmica com la d’ara, era important fer una bona tria. Es tractava de trobar algú amb prou entitat, experiència i coneixement com per poder defensar davant l’opinió pública la gestió del Govern en aquesta matèria.

Tanmateix, Zapatero escull Salgado, i totes les crítiques que rep el Govern des de tots els bàndols (ni tan sols ha aconseguit arribar a un pacte social) demostren que, ja en l’època de Solbes, les decisions econòmiques les prenia ell mateix.

Una vegada més, llegeix Franco, han pesat més les estratègies polítiques que la voluntat real de solucionar els problemes, però Zapatero no té recolzament i ho tindrà negre per tirar endavant els pressupostos.

Paral·lelament a aquesta situació de poca confiança i de l’existència d’un clima d’opinió negatiu que considera que el president “ho està fent molt malament”, s’hi afegeix el problema de què no hi ha una alternativa prou sòlida ni clara. Malgrat la feblesa socialista, diu, el PP no presenta solucions vàlides per a la crisi i no  representa una esperança real pel país. Les estratègies comunicatives del Govern li han fet molt de mal, traient a la llum els draps bruts del seu partit a València i a Mallorca.

Ja per acabar, Franco assegura que ens trobem en una situació d’impasse, i que no hi ha prou energia política ni psicològica perquè el país pugui anar cap a unes noves eleccions. Regna massa una desconfiança i fa l’efecte que  per superar el tràngol cadascú ha d’anar fent per la seva banda, una situació poc desitjable, massa semblant a la italiana. Tot seguit, els assistents enceten un interessant debat off the record que s’allarga fins ben passades les quatre de la tarda.

Data de la trobada: 23/09/2009