Iniciat el seu torn, Carnes va fer un repàs  de l’economia barcelonina, tot remarcant la impossibilitat de considerar-la com un fenomen aïllat de la realitat territorial que l’envolta i amb la qual, segons les seves paraules, ha sostingut històricament una relació simultània d’amor i odi. Barcelona té una bona fortalesa econòmica, amb un teixit empresarial força diversificat, una gran cultura emprenedora i dos o tres escoles de negocis que són un referent mundial, digué. Això ens allunya del monocultiu econòmic i reforça el nostre model d’impuls de l’activitat productiva, en front d’altres ciutats com ara Madrid, que el basen en l’atracció de grans seus corpo-ratives. Arribats a aquest punt, Carnes recordà que les grans empreses estatals privatitzades ja tenien la seva seu a Madrid abans de continuar-l’hi tenint.

En aquest sentit, el ponent assenyalà que hi ha quatre o cinc sectors econòmics en els quals Barcelona pot arribar a ser molt competitiva, als que cal afegir la necessitat de reforçar-se com a ciutat del coneixement mitjançant una major col·laboració entre universitat i empresa. Però no podem ser només una societat del coneixement, digué, també cal saber-lo retenir. Per aconseguir-ho, la recepta d’en Carnes és molt senzilla: si volem que els millors s’hi quedin hem d’estar disposats a pagar més, perquè si no, no serem competitius amb les altres ciutats del nostre entorn, que també cerquen talent. El punt de partida, però, sembla excel·lent, atès que ara per ara, som la primera ciutat receptora d’estudiants d’Erasmus.

Cal una bona gestió metropolitana que no traspassi els problemes d’una banda a l’altra del territori, si no que els afronti de manera coordinada, però no farem una aposta única per cap sector econòmic si no que la farem pel conjunt de la nostra economia, que és diversa, va dir tot seguit.
Això va dur Carnes a explicar que cal acceptar i optimitzar l’estructura empresarial que tenim, feta de moltes petites i mitjanes empreses i d’altres de més grans que per la seva pròpia naturalesa de base familiar és improbable que acabin fusionant-se en altres de més volum. Tenim el que tenim i cal aprofitar-ho sense voler-ho canviar.
Quan a l’eficàcia de les infraestructures, l’invitat va parlar de la necessitat d’una descentralització i privatització de la gestió de l’aeroport de El Prat, i la connexió europea del Port de Barcelona per via ferroviària, que, des del punt de vista econòmic, és molt més decisiu que no pas l’AVE o les Rodalies.
Concretament, pel que fa a El Prat, i en referència a l’operació liderada per l’ajuntament en torn d’Spanair, Carnes va dir que tenir un gran aeroport com el que serà la T1, sense una gran companyia que hi tingui el seu principal centre d’operacions, seria com tenir un gran estadi de futbol sense tenir-hi un equip titular que hi pugui jugar en camp propi.Iniciat el torn de preguntes, la conversa va tocar entre altres coses, temes com el de l’eficiència energètica, l’impuls institucional a la propera fira de la moda, la innovació, el disseny, la possible evolució euroregional de Mercabarna i la necessitat de construir un territori socialment equilibrat que permeti treballar de manera confortable tant els ciutadans com els operadors econòmics globals que Catalunya necessita.

Data de la trobada: 14/04/2009