Oriol Pujol va ser presentat pel moderador de l’acte, Toni Rodríguez, com a nou valor de futur de la política catalana i com a persona que, per la seva edat, ja ha arribat, com tota la seva generació, a l`hora de “fer-se’n càrrec”.

Dinàmic, extravertit, sociable i de perfil esportiu, Pujol és casat, pare de tres fills, ex alumne del TAU, veterinari, motorista urbà, i persona acostumada a l’esforç que demana la pràctica de l’atletisme i a la fortalesa mental que exigeix la voluntat de acabar una marató, tot i que ell mateix va minimitzar aquest fet, dient que només n’havia fet una en tota la seva vida. En el capítol de consideracions prèvies i abans de remarcar al ponent i la resta de presents que la trobada recollia diferents sensibilitats ideològiques, el director d’Intermèdia va assenyalar la mala fama que té el col·lectiu de professionals de la política, només comparable a la dels professionals del periodisme, que va atribuir, com ho ha fet alguns cops el president Pujol, a l’excés d’agressivitat de determinats portaveus, parlamentaris o no, que en definitiva acaba afectant la imatge de tota la classe política sense distincions de partit.Amb aquesta reflexió sobre la taula, Oriol Pujol va iniciar el seu parlament subratllant que ell només és a la política pel fet de ser català i sentir la necessitat de defensar el interessos del país, més enllà d’ideologies concretes.

Quant a la seva hipotètica contribució a la mala fama del col·lectiu, Oriol Pujol va assenyalar el difícil paper de la oposició parlamentària, necessitada d’una certa gesticulació que faci arribar el seu missatge als Mitjans de Comunicació i en darrer terme, als ciutadans. Dit això, Pujol va fer un repàs general de les principals qüestions que li preocupen en torn del país, tot distingint entre les tangibles i les intangibles, que són les que considera més rellevants. Pel que fa a les primeres va esmentar les infraestructures, el corredor del Mediterrani, la llei de dependència, la llei d’ensenyament, la gestió de l’aigua… tot dient que són força preocupants. Això no obstant, el convidat va considerar encara molt més delicada la situació d’un intangible que va qualificar de “davallada important de la nostra autoestima”.

La situació, des del seu punt de vista, és encara més greu desprès de les darreres eleccions basques i gallegues, que han suposat un retrocés notable de les posicions nacionalistes a l’estat. “Catalunya ha entrat en un cert desprestigi,va continuar dient, tot afegint que hi ha cert binomi CiU-Catalunya, que fa que quan cau CiU, cau també Catalunya… Només amb astúcia i fortalesa interna ens en podrem sortir, segons el seu parer, en uns moments en que el desamor és cada dia més evident entre Espanya i Catalunya. I quin és el nostre límit? es va demanar. Doncs, l’estatut aprovat pel Parlament de Catalunya, es va respondre. Si més no, ara tenim una resposta clara per cada cop que ens demanen fins a on volem arribar. De vegades em diuen que sóc sobiranista, va explicar, però jo no sóc ni més ni menys sobiranista que un ciutadà navarrès, que defensa els seus drets històrics i econòmics tant com jo els nostres. Pel que fa a Convergència, Oriol Pujol va qualificar el seu partit, com el partit dels dilluns, amb una visió més arran de terra i més prosaic que no pas poètic. Els valors ja no es prediquen, es practiquen, però és cert que a CiU anem més curts de poesia que no pas de prosa, i que hem de fer l’esforç de tornar a connectar amb la gent. És com el país, que té un bon “hard”però que de vegades li manca una mica més de “soft”. Hem estat molts anys als poder i ara potser hem de recuperar aquella proximitat que teníem amb la gent, tot i que ja hem demostrat que CDC no era solament Jordi Pujol i que sense un poder que ens aglutini també sabem ser un partit important a Catalunya i Espanya.

Oriol Pujol va criticar tambéla gestiódel tripartit, va exposar la seva preocupacióenvers la baixa productivitat, competitivitat i teixit laboral i industrial de Catalunya i va blasmar la pèrdua de pes d’Espanya a l’escenari internacional. Iniciat el torn de preguntes, la conversa es va allargar força en un ambient de gran cordialitat, en qual no hi van mancar algunes afirmacions en rigorós off the record, reservades únicament pels assistents a la trobada.

Data de la trobada: 05/05/2009