El passat 22 del 2 del 2022 van desaparèixer alhora dos referents ètics i socials que han deixat petjada a Barcelona, però també, i molt a Intermèdia Comunicació. Josep Martí Gómez va ser un referent generacional del periodisme independent i irreductible. Antoni Negre, president de la Cambra de Comerç de Barcelona entre 1991 i 2002, va ser un home creatiu, de consens, no alineat i tremendament independent, que va confiar en nosaltres a l’hora de guanyar contra pronòstic les eleccions camerals de novembre de 1990.
Tots dos van ser un vers lliure de la societat civil catalana i un exemple de professionalitat i autoexigència a l’hora de fundar i fer créixer Intermèdia Comunicació.
“Un periodista ha d’escriure sempre amb el barret posat per no perdre temps anant-lo a buscar i fotre el camp cada cop que el vulguin obligar a dir mentides”, ens deia Martí Gómez aquelles vesprades de núvols de fum blau de pipa i aromes de whisky a la redacció del vell Correu Català. Com recorda Teresa Artigas, en Martí era un perfeccionista, un professional consagrat que arrencava del carro de la màquina d’escriure tres o quatre quartilles grogues de paper i les llançava lluny, enfurismat, abans de donar per bo l’encapçalament del seu article de cada dia.
Negre, reformador de la Cambra, impulsor de la nova Fira de Barcelona, creador, juntament amb Joan Gaspart, de Turisme de Barcelona, melòman i mozartià, ànima creativa de la Fundació Enriqueta Villavecchia d’ajuda a famílies amb nens malalts de cáncer, era un treballador infatigable, de pensament lliure, defensor del sector públic (“que no pertany només a la política”) resistia estoicament les pressions de lobbies, partits polítics, institucions i altres actors contemporanis. Es llevava d’hora, s’estudiava els temes, els compartia amb el seu cercle de confiança i un cop assolit un criteri el defensava a peu i a cavall davant de qui fos, en defensa, com solia dir, dels interessos generals del país.
Descansin en pau tots dos (darrers?) versos lliures de casa nostra.
I la resta, que tinguem un bon mes de març.