Diuen que el rugbi és un joc de rufians jugat per cavallers i que el futbol és un joc de cavallers jugat per rufians. Posats a triar, Joan Tardà, jugaria al seu club de tota la vida, el Rugbi Club Cornellà, com ho va fer son pare, de qui va aprendre els valors d’aquest esport dissortadament minoritari a Catalunya: esportivitat, constància, companyonia, iniciativa i respecte.
El portaveu d’Esquerra Republicana al Congrés dels diputats és doncs un senyor del Baix Llobregat, admirador de Lluis Companys i Fidel Castro, que va néixer a Cornellà i és mestre de professió.
El nom de Cornellà ve de Cornelius, un centurió romà que va ser el primer gentil (no jueu) convertit al cristianisme. Tardà, antic militant del PSUC, és un republicà -igual de republicà que d’independentista- abrandat i convers, que tan aviat trona des del Congrés dels Diputats com confraternitza sense dificultats amb col·legues de molt diversa ideologia, més enllà fins i tot dels seus amics de Podemos.
Justament, la seva darrera confraternització va ser a les muntanyes asturianes de Llanes, on se celebrava un acte organitzat per la Federació Asturiana de Memòria i República, que li va costar un braç trencat per culpa de no dur les sabates adequades.
Tardà és doncs un mestre que de vegades s’equivoca de sabates, però mai renuncia a la vocació pedagògica del seu primer ofici i que sol relaxar-se mirant Billions, una sèrie de TV que tracta de temes tan intensos com l’addicció al sexe d’alt risc i la corrupció al món de les altres finances. No cal dir que el seu heroi és Chuck Rhoades, el fiscal interpretat per l’entranyable Paul Giamatti (“Entre copas”, “El ilusionista”, “Pretty Woman”), un secundari de luxe que empaita tothora Bobby Axelroad, el turmentat delinqüent financer que tal vegada busqui la redempció en pràctiques sadomasoquistes.
Potser sí que Tardà té una mica de fiscal, una mica de centurió romà i un bon tros d’abnegat jugador de rugbi. Però del que no hi ha cap dubte, és de la seva condició d’activista respectuós i incansable a les xarxes socials. Curiosament, però, una de les seves piulades més brillants no és ben bé seva, sinó d’en Toni Soler. Un tuit que diu literalment: “la majoria silenciosa és aquella que pensa, si surt bé, m’hi apunto”.
Realment, algú ho havia de dir.
Si vols veure les fotografies de l’esdeveniment, visita la notícia sobre l’Intermèdia Confidencial amb Joan Tardà.