Jordi Basté és un senyor que, tot i que es declara noctàmbul, es lleva cada dia a un quart de cinc del matí per conduir “El Món a RAC1”, que és el programa radiofònic líder a Catalunya, amb més de 600.000 oients diaris.
Aquest èxit, però, no l’ha fet oblidar el seu origen menestral, de noi nascut fa 52 anys a l’antiga vila d’Horta, que sempre ha dut al cor. D’aquella infantesa en Jordi guarda alguns records amables com ara els canalons de can Gaig, que era una fonda que hi havia a prop de casa seva; l’escola dels salesians, on va començar a jugar al bàsquet; o el cinema Union de la plaça Eivissa, on ajudava l’avi Pepito a canviar les bobines de les pel·lícules que s’hi projectaven.
Potser va ser allà, en aquella cambra màgica de projeccions des d’on l’avi li ensenyava el món per un forat, va ser on li va néixer la vocació.
El cinema Unión, ja desaparegut, era una versió catalana de Cinema Paradiso, (Giuseppe Tornatore, 1988) la sala siciliana on Alfredo (Philip Noiret) feia d’avi Pepito i Totó (Salvatore Cascio) feia de petit Jordi Basté.
El controvertit Salvador Sostres, va escriure una vegada que l’èxit del radiofonista José Maria Garcia era que parlava de futbol com aquell que parla de política i que en canvi, el mèrit d’en Basté, és que parla de política como si parlés de futbol. És a dir, que parla perquè l’entengui la gent, no solament pel consum endogàmic de polítics professionals o d’analistes polítics. I ho sol fer sense embuts, fent servir el mateix llenguatge que fa servir la gent del barri d’Horta o de qualsevol barri de Catalunya.
En aquesta tasca l’acompanya un equip de categoria, sub-dirigit per en Jofre Llompart, i una colla de tertulians com ara Pilar Rahola, Xavier Sardà o Màrius Carol, que malgrat les seves diferències ideològiques comparteixen espai en pau i companyonia.
No cal dir que el seu programa és un observatori magnífic de l’actualitat diària. Y no solament pel que es diu en antena sinó també pel que es comenta a micròfon tancat.
A destacar també la llibertat amb que l’equip condueix el programa, dins un grup, el Grup Godó, que no sempre coincideix editorialment amb la opinió expressada per en Basté.
La frase més cèlebre de Rainer Maria Rilke és la que diu que “la infantesa és l’autèntica pàtria de l’home”.
En aquesta sessió d’Intermèdia Confidencial, la nostra petita comunitat d’amics i clients té l’oportunitat de conèixer una mica més la pàtria d’en Jordi Basté i, tal vegada, la pàtria de tots plegats.
Per molts anys.