L’Ironman consta de tres grans reptes: nedar gairebé 4 quilòmetres, pedalejar més de 180 quilòmetres i córrer més de 42 quilòmetres. Tot plegat en un temps màxim de 17 hores, segons marca el World Triathlon Championship (WTC). Per entendre’ns, l’Ironman no és segurament un plat de bon gust per a tots els públics, però sí per a tots aquells que tenen un somni, s’entrenen per terra, mar i aire i s’hi deixen la pell per aconseguir-ho.
Com a bon amant de l’Ironman i els triatlons, Jorge Mas respira, viu i corre també per al retail. La seva vida s’ha mogut sempre entre el mercat i la botiga, però també entre l’alimentació i la gastronomia a peu de carrer. Així li va ensenyar la seva família des de ben petit i és per això que ja fa més de 20 anys que es dedica a transformar negocis, alhora que ajuda els altres a fer un pas més a la recerca de la innovació i el valor afegit.
Ens trobem al bell mig de Barcelona. Ja no és Sant Jordi de roses i cultura, però les riuades de gent continuen a ple sol. El trident format per Barack Obama, Bruce Springsteen i Steven Spielberg acaparen tot el focus mediàtic de finals d’abril. Ens trobem al cor de La Boqueria presidida per Jorge Mas que és també fundador de la consultora CrearMas. Passegem una bona estona pel mercat que ja fa més de180 anys que fa les delícies dels barcelonins, els catalans i pràcticament de tot el món.
La família i el comerç
Comencem parlant d’una vida de mercat perquè està clar que treballar al mercat és tota una filosofia de vida.
– Un record d’infància a la Boqueria?
I tant! A casa i a l’empresa familiar ens van ensenyar des de ben petits a viure la vida de mercat i tinc molts records de La Boqueria. On ara hi ha columnes abans hi havien parades. Ara tot el voltant del mercat està buit però és allà on nosaltres teníem la nostra botiga estrella que era La Boqueria 72. Anar-hi cada Nadal era una visita obligada i tinc grans records d’infància i adolescència amb el meu pare i el meu avi.
– La vida del mercat en família.
Parlem sovint de com canvien les coses, però les converses a l’hora de comprar també han canviat. Abans hi havia una connexió i una complicitat meravellosa entre el paradista i el client que era gent de barri. Això no ha desaparegut, però sí que ha canviat i ha transformat el meu record d’infància.
Mas: “A casa i a l’empresa familiar ens van ensenyar des de ben petits a viure la vida de mercat i tinc molts records de La Boqueria. Abans hi havia una connexió i una complicitat meravellosa entre el paradista i el client”
– Per què es va dedicar al comerç?
Simplement, em va atrapar! De petit ja muntava la paradeta i em posava a vendre. Cada estiu teníem molt clar a la família que s’havia de treballar. Des dels 14 anys vaig tenir bastant contacte amb l’empresa. Vaig estudiar ADE i la part d’Econòmiques i sempre m’ha entusiasmat l’aprenentatge del món del comerç que és la meva passió. L’alimentació també m’agrada molt. M’he format i ho he viscut com una experiència. Així és com vaig aterrar a l’empresa i vaig treballar amb proveïdors i en companyies del món de l’alimentació.
– I un bon dia va arribar l’hora de decidir.
Em vaig fer gran, vaig anar creixent i vaig tenir la maduresa d’assumir responsabilitats. Volia internacionalitzar l’empresa familiar i fer real allò que t’expliquen les escoles de negoci. Més tard vaig decidir fer un canvi, crear una empresa de consultoria i ajudar a altres empresaris del retail. Algun dia tornaré a tenir botigues… I ara lidero el mercat de La Boqueria amb l’objectiu de fer-lo cada dia més gran.
La Boqueria, mercat gastronòmic
La Boqueria no necessita massa presentacions després de més de 180 anys d’història i mil anècdotes. El mercat situat a les Rambles ho ha viscut gairebé tot en temps de pau i de guerra. Així ho reflecteix l’obra La Boqueria 1840-2020 editat per l’Associació de Comerciants del Mercat de la Boqueria i escrit per Matilde Alsina i Genís Arnàs.
– Quina visió té sobre La Boqueria?
Me l’imagino…, però la clau és si pot ser viable o no. Nosaltres no tenim el poder. Tinc la visió de la Boqueria com a mercat gastronòmic i això vol dir un mercat on es pot comprar i viure l’experiència a cada botiga. Hem d’adaptar el mercat a cada botiga, sigui quina sigui la seva especialitat. Aquí és on hi ha la transformació. L’Illa Diagonal es va inaugurar l’any 1993 amb El Rebost que llavors es podia degustar. Com pot ser que no tinguem una rèplica al mercat de La Boqueria? Com pot ser que no tinguem una normativa que ens acompanyi?
Mas: “La Boqueria hauria de ser un mercat gastronòmic on es pot comprar i viure l’experiència a cada botiga, però costa l’entesa entre el públic i el privat perquè els interessos i la visió són diferents”
– Falta més col·laboració publicoprivada?
Costa l’entesa perquè parlem diferents idiomes. Què vol dir això? Doncs que els interessos o la visió són diferents. El client és el cap del sector privat, canvia i evoluciona. Ja no dinem o sopem cada dia a casa. Quants àpats es fan fora? El sector privat pensa a satisfer el seu client, ja sigui via take away, delivery o consum en el punt de venda.
– I el públic?
El sector públic pensa en el tracking, els vots i l’opinió pública. Estem una mica desenfocats i per estar alineats necessitem que el públic també pensi en el client i en la persona que entra per la porta del mercat.
El comiat del Juanito i el llegat del Pinotxo
El Joan Bayén ha sigut l’ànima més autèntica de La Boqueria des que hi va començar a treballar de ben petit. Seva va ser també la torxa olímpica de 1992. El somriure del Pinotxo durant 75 anys al mercat servint el primer cafè del dia és el millor llegat entre paradistes i clients.
– Com va ser el comiat del Pinotxo?
El Pinotxo ha sigut tota una institució per al mercat i aquest comiat ha sigut molt trist perquè ha sigut inesperat. Li havíem de fer un homenatge amb la publicació del seu llibre i la figura del Museu de Cera i tot això ens ha sobrepassat perquè ha sigut qüestió de dies.
Mas: “El Juanito ho ha sigut tot per a La Boqueria. Deixa un gran llegat i ens ha donat la lliçó de fins a quin punt una persona pot estimar el seu ofici amb passió fins a l’últim dia i sempre amb un somriure”
– Quin és el seu llegat a La Boqueria?
El Juanito ho ha sigut tot per a La Boqueria. Deixa un gran llegat i ens ha donat la lliçó de fins a quin punt una persona pot estimar el seu ofici amb passió fins a l’últim dia i sempre amb un somriure. Ens ha ensenyat a com servir i tractar el client. Tenia un carisma únic i aconseguia trencar la incomoditat i ficar-se qualsevol a la butxaca en pocs segons. Tenia bones paraules per a tothom. El Pinotxo es preocupava pel mercat i per tota la seva gent. Anava a assemblees i vivia el futur del mercat. Li devem tot. El Juanito ha posat la primera pedra de La Boqueria i ha internacionalitzat el mercat. Ha traspassat fronteres, fer un bar únic i posar-se la jaqueta del Pinotxo que ha donat la volta al món.
La resta és ja història viva de La Boqueria.
El poder del retail
Més enllà dels seus llibres dels quals ara parlarem, Jorge Mas assegura que el llibre del Pinotxo que s’acaba de publicar és de lectura obligatòria així com el llibre titulat En busca de la excelencia de Tom Peters.
– Parafrasejant el títol del seu llibre, per què unes botigues venen i d’altres no?
Aquest un best-seller del retail que també és de lectura obligada per a tothom que s’hi vulgui dedicar. Quan estudiava a l’IESE vaig conèixer el Luis Lara i ens quedàvem fins tard fent cafès i parlant sobre el retail. Vam decidir escriure junts un llibre. Ho vam comentar amb una gran editorial i ens va dir que no érem ningú i després vam anar a una editorial més petita i ara portem més de 13.000 llibres venuts.
– Què és el RetailPower?
Amb la pandèmia vaig patir molt perquè vivia la impotència de viure com els comerços patien i et trucaven dient que estaven obligats a tancar. Sempre he mirat d’ajudar els altres i vaig decidir fer cada dia un vídeo ajudant el comerç… En total van ser 75 vídeos que és una síntesi del RetailPower. En moments d’adversitat quan un no sap on tirar i no té les idees clares, prendre decisions és molt complex i el llibre de RetailPower vol precisament posar en línia recta i empoderar el comerç.
Mas: “Com prendre bones decisions? Ves a córrer una bona estona per crear endorfines i així faràs que el teu cervell ho vegi més clar. Per decidir has de tenir les idees clares i envoltar-te de gent millor que tu. Al final tot és un camí i l’èxit no és el què, sinó el com”
– Què recomana a l’hora de prendre decisions?
Si dubtes millor que no ho facis. Si estàs en una situació emocional difícil millor que no prenguis decisions. Com prendre bones decisions? Ves a córrer una bona estona, entre 20 i 30 minuts, per crear endorfines i així faràs que el teu cervell ho vegi molt més clar. Si estàs emprenyat, corre i així baixarà el soufflé… Per prendre decisions has de tenir les idees clares. Ah, i envolta’t de gent millor que tu.
– Què ha après amb l’Ironman a l’hora de fer empresa?
Superar l’adversitat. El “no” no vol dir res. Hi ha molta gent que em diu que és impossible fer un Ironman. Ara bé, són molt més difícils els primers cinc quilòmetres que fer un Ironman. És un tema de cap i cervell. Tothom s’ho pot proposar, prendre la decisió i agafar-se el temps per fer-ho. Al final tot és un camí i l’èxit no és el què, sinó el com.
Acabem com hem començat a ritme d’Ironman en una vida de mercat amb Jorge Mas i després d’haver fet el nostre particular homenatge al sempre estimat Joan Bayén (“El Pinotxo”).
I ja que dèiem que al final tot és camí, què millor que aturar-nos un segon i gaudir de la lletra de Sopa de Cabra com a cloenda d’aquest Moment Intermèdia:
Camins que ara s’esvaeixen
Camins que has de fer sol
Camins vora les estrelles
Camins que ja són nous