Segons explica un viquillibre bastant recomanable editat pel departament de Psicologia Social de la Universitat Autònoma de Barcelona, “tot i que cada persona reacciona de forma diferent davant estímuls cromàtics similars, és cert que hi ha algunes convencions compartides per tothom”. Per exemple, el vermell i el taronja s’associen a la calor o, per extensió, a la passió i el conflicte, mentre que els blaus o els verds remeten a temperatures més amables i estats d’ànim més assossegats. “Els colors clars provoquen la sensació d’amplitud i els foscos limiten la percepció i fan que els espais semblin més reduïts”, diuen.
Ara no tornarem a insistir en el tòpic del valor mil vegades major de la imatge per damunt de la paraula, però és innegable que no hi ha cap imatge innocent. Sense anar més lluny, les fotografies que il·lustren determinades informacions relatives a les commemoracions de l’1-O, que n’hi va haver moltes. La més significativa, tal vegada, és la d’uns Mossos d’Esquadra tacats de dalt a baix de colors foscos, més tirant a vermell i taronja que no pas a blau cel, posem per cas. No cal ser un expert en semiòtica per endevinar la reacció del lector o televident mitjà davant d’aquesta visió apocalíptica, diametralment oposada a la sensació de festa civica i compartida que deixen les manifestacions anuals del 11-S.
Ha començat, doncs, una batalla cromàtica que sembla voler superar la ingenuïtat naïf del llaços grocs. Sortosament, ha estat una batalla incruenta i de perímetre limitat. Esperem oblidar-la ben aviat i poder gaudir pacíficament de tots els colors del món.
Feliç tardor.