“Sense respiració no hi ha vida; sense comunicació no hi ha vida intel·ligent”. Aquesta màxima, que presideix l’ideari d’Intermèdia des de fa dècades, parteix del convenciment de que la vida intel·ligent està feta d’informació i emocions, a parts gairebé equivalents, com si fossin dues cares d’una mateixa moneda, de manera que sense una de les dues no hi ha moneda ni, per tant, benefici.
Aristòtil ho va explicar fa una pila de segles.
Segons el filòsof grec, Logos, Ethos i Pathos són els tres elements imprescindibles d‘un discurs convincent. La lògica (logos) expressa el coneixement racional. L’ètica (ethos) fa referència al prestigi moral de l’emissor. El patetisme (pathos) es refereix a la capacitat de transmetre emocions. Si falla una d’aquestes tres parts del relat falla la comunicació en el seu conjunt. En aquest sentit, la figura del portaveu juga un paper molt important. Especialment, els portaveus polítics.
El problema ve quan l’equivalència entre logos i pathos queda alterada. Massa lògica fa que el discurs sigui avorrit. Massa dramatisme fa que sigui poc creïble. En canvi, d’ètica no en sobra mai. De fet, és l’element més eficaç a l’hora d’aconseguir la identificació del destinatari amb la persona, empresa, institució o marca emissora del missatge. D’aquesta qualitat també se’n diu reputació, que com és prou sabut, és una cosa molt difícil d’assolir i molt fàcil de perdre.
Que els déus de l’Olimp ens la conservin per molts anys a tots plegats.
Feliç mes de desembre!